EL PRIMER VIATGE DE RETORN
Tres anys després d’haver-nos convertit en els nous pares de l’Ennatu, l’agost del 2006 vam tornar junts a Etiòpia. Havia deixat enrere el seu país l´estiu del 2003, amb set anys molt viscuts i plens de records. “No us esteu precipitant?”, ens preguntaven uns. “Tan ben integrada que està, no li farà mal tornar allà?”, ens preguntaven uns altres. Després d´escoltar consells, d´haver llegit estudis i d´haver parlat amb altres persones que havien passat per la mateixa experiència, vam decidir guiar-nos per la nostra intuició i donar-li a l´Ennatu l´oportunitat de fixar els seus records des de la seva nova mirada de nena occidental, amb referències, sabent situar Etiòpia en un mapa, havent après més d´una llengua i havent viatjat a altres llocs.
Vam tenir la sort de poder compartir el viatge amb una altra família que també havia decidit tornar als pobles on la seva filla, la Banchi (d´edat semblant a la de l´Ennatu), recordava haver viscut amb la seva mare i el seu germà. Alguns dels pobles, que ni sortien als mapes, eren els mateixos on havia viscut l´Ennatu de petita! Les seves respectives mares havien mort al mateix lloc, a Gondar, i les dues nenes havien passat unes setmanes al mateix Centre de les Missioneres de la Caritat d´aquella ciutat al quedar-se òrfenes, amb nou mesos de diferència. Les coincidències van fer que es coneguessin a Barcelona gràcies a amics comuns dels seus pares adoptius.
Vam demanar a l´Abera Kumbi (un guia etíop que va formar-se a Cuba als anys setanta, que parlava castellà i ens havia ajudat al 2003 fent-nos d´intèrpret amb l´Ennatu) que ens acompanyés tot el viatge. Vam recórrer més de 3.000 kilòmetres en jeep, més de la meitat per pistes sense asfaltar, menjant on podíem i el que trobàvem i dormint gairebé sempre en “hotels” modestos. No va ser un viatge fàcil. Ni físicament ni emocionalment. Vam plorar tots en un moment o altre. Assistir al procés de redescoberta dels paisatges, les olors, els menjars i els objectes de la infància d’una filla és molt especial. També constatar com s´idealitzen els records que resulten no ser tan agradables quan es revisiten. Vam retrobar algun parent, també una amiga de la mare i vam poder anar al Centre de les Missioneres de la Caritat de Gondar a donar les gràcies per tot el que havien fet per l´Ennatu i la Banchi (i abans, per les seves mares biològiques). La responsable del lloc en aquell moment era Sister Mariska, una índia de Calculta que veia morir unes tres persones al dia. Però ens va dir que mai res l´havia impressionada tant durant els quatre anys que feia que dirigia el centre de Gondar com veure tornar a entrar per la porta dues nenes que ella mateixa havia enviat al seu centre d´Addis Abeba, la capital, per intentar que fossin adoptades. Si una dona curtida i a prova d´emocions com ella estava emocionada, és fàcil d´imaginar com estàvem nosaltres!
El primer viatge de retorn el recomano a tothom, encara que admeto que és molt dur. He vist com ajuda a recol·locar les peces del puzzle de la vida al seu lloc i a avançar un procés de dol important i necessari. A la nostra filla li va ajudar a entendre molt millor el relat de la seva història, què li havia passat, per què ara vivia a Barcelona i com havia arribat fins allà. Va poder tenir el seu passat assimilat abans de l´adolescència i estar en pau amb el seu present. I el mateix opinen els qui han acompanyat altres nens i nenes com l´Ennatu i la Banchi en aquest primer retorn que, evidentment, cadascú viu de manera diferent.
El 2009 vam fer un altre viatge a Etiòpia tres anys després del primer retorn. Aleshores l´Ennatu va poder conèixer adolescents com ella, compartir algun dia de classe a l´escola amb ells. I ja va tenir clar que, malgrat la seva condició de barcelonina i la distància, sempre tindria un peu a Etiòpia. Ara un gran tema és la llengua: tot i haver fet classes particulars amb l´Abraham (propietari d´un dels dos restaurants etíops de Barcelona) i de mantenir-la viva a través de cançons, ja no pot parlar en amarinya. L´anglès és un vehicle per poder-se entendre amb etíops que tenen estudis. I l´anglès està al seu abast. Això la tranquil.litza. Quan s´han après diferents llengües, reaprendre la primera llengua materna ja no sembla tan impossible.
Anna Soler-Pont, abril 2012