VIATGE DE RETORN – 15 dies pel Nord d’Etiòpia
Des del mateix dia que vam recollir el Yonas ara fa 4 anys sabíem que el nostre vincle amb Etiòpia era per sempre. Sabíem que les nostres vides i les de tota la família estarien per sempre més estretament lligades amb aquell país. És un vincle que va més enllà del record d’una experiència tan emotiva com és l’adopció d’un infant. Etiòpia i l’Àfrica són tan presents a les nostres vides com ho poden estar Catalunya o Europa. No és difícil imaginar que la connexió en el cas d’en Yonas és molt potent, però des d’aquell dia, i com si també fos originària de tota la vida, també ho és per a cadascun dels seus quatre germans, l’Ona, el Nil, el Max i en Jan, i per a nosaltres els pares; m’atreviria a dir que, fins i tot, transcendeix a d’altres familiars i amics. És com si en Yonas s’hagués anat fent d’aquí en la mateixa mesura que nosaltres ens hem fet d’allà. Vivim Etiòpia cada dia amb la seva presència: l’encant de l’Àfrica en la seva mirada, l’alegria de la gent en el seu somriure, la resistència i la força d’un poble en cada gest…
Crec que va ser Joan Salvat-Papasseit qui va dir la sentència cantada per Raimon “qui perd els orígens perd la identitat”, i quan es tenen uns orígens tan enriquidors com aquests, és per a nosaltres una obligació, i alhora un plaer, fer tot el que està en les nostres mans per mantenir-los i reforçar-los. Segurament per això sempre hem sabut que faríem tants viatges de retorn com ens fos possible. No és fàcil logísticament i econòmica però nosaltres vam tenir l’oportunitat d’anar-hi tots plegats el darrer estiu.
Amb la sort de compartir el viatge amb bons amics, una família també nombrosa, d’edats semblants als nostres fills, teníem tots els ingredients per realitzar el viatge amb una gran il·lusió. Només mancava vèncer les pors que a tots ens provoca el desconegut, un país amb informacions confuses als mitjans occidentals sobre inestabilitats polítiques, grans sequeres i fam, segrestos de turistes… vam arribar a preocupar-nos sobre la conveniència del viatge, però tots els dubtes es van esvair quan vam contactar amb el Tila (Tilahun Belay), el que seria el nostre guia. El Tila és un etíop de parla hispana (14 anys vivint a Cuba) que ha treballat per a les grans agències de viatges espanyoles en els anys de l’eufòria. El Tila no és només un guia, és un enamorat del seu país, i això us asseguro que es transmet en cadascuna de les seves accions. No cal que us digui que viatjar a un país amb un intèrpret de parla castellana permet assaborir els detalls i en els detalls és on hi ha la diferència. Del Tila només us diré del primer dia que ja era un amic, i del darrer, que érem germans.
El nostre viatge va tenir un esquema bàsic de ruta planificat (recórrer la zona Nord), però sempre mantenint un grau de llibertat per poder canviar els plans sobre la marxa, de nou gràcies a la flexibilitat que ens proporcionava el Tila. Encara recordo el somriure del Yonas en aterrar a Addis Abeba, se sentia el protagonista, un protagonisme perfectament tolerat i reconegut pels germans, els pares i els amics. Seguíem cadascun dels seus gestos, expressions, mirades… tots sabíem que estàvem vivint un moment especial. Érem de nou a casa. Ens esperava el minibús que ens permetria recórrer el país, i l’Hermias, ja que allà els cotxes de lloguer van amb xofer. L’Hermias és un nano jove que de mica en mica es va anar obrint i ens va permetre viure molt de prop fets de la cultura etíop, com la religiositat.
Del viatge només en destacaré quatre pinzellades; necessitaria centenars de pàgines per descriure tot el que vam fer i sentir. A Etiòpia, cada pas, cada conversa, cada mossegada… és una experiència sorprenent. El primer que vull destacar es que vam intercalar al viatge, clarament turístic i amb esperit descobridor, diverses visites a orfenats. Com esmentava abans, és part del nostre origen i saber d’on véns sempre ajuda a saber on anar. Visitar un orfenat amb el personal del centre, veure els meus fills adolescents amb nadons als braços, dinar el mateix menjar i acabar amb un partit de futbol multitudinari us asseguro que és un record que tots nosaltres portarem per sempre a la retina.
La resta la resumiré en una paraula: meravellós. No gosaria explicar la grandesa d’un país tan ric en quatre ratlles, una ruta circular plena de riquesa i de racons (Addis-Dessie-Woldija-Lalibela-Gondar-BahirDar-DebreMarkos-Addis-Awash). Us asseguro que encara estem impressionats per les esglésies de Lalibela, el record de l’ascensió en burro al Monestir de Ashetemariam, a més de tres mil metres i amb un guies-acompanyants a peu, et fan entendre per què els atletes etíops són a l’elit mundial; les petites incursions pels immensos llacs del nord (Haik, Tana…), els animals salvatges d’Awash a pocs metres i, aquest cop sí, poder assaborir la capital, Addis, i el seu incomparable “merkato”, sense preses. Segur que sabreu trobar la informació en qualsevol pàgina d’internet, jo us emplaço a visitar la web del Tila: http://ethionline.webnode.com/.
Només us animaria que, si per un moment us ha passat pel cap fer aquest viatge de retorn, no dubteu. L’experiència és molt enriquidora i, com ja he dit, enriquidora per a tots i en tots els sentits. És, com jo dic, una oportunitat de combinar en un sol viatge molts objectius: el plaer de fer turisme per un país ple de recursos naturals, el d’entendre una mica més el món i prendre’n consciència i, sobretot, mantenir el vincle amb l’origen del nostre fill. En Yonas, en aquests darrers anys, ha recorregut i visitat molts indrets, grans ciutats, parcs temàtics, meravelloses platges… us asseguro que si avui preguntés al Yonas on voldria anar aquest estiu em respondria el que ell i tots portem al cor: Etiòpia.
PLANAS – BATLLORI
Ona – Nil – Max – Jan – Yonas – Mar – Marc