Injera

Etiòpia és un país gastronòmicament ric, no només pel seu famosíssim cafè, sinó també perquè és on es troba el cereal de moda a occident, un cereal que ha estat alimentant el poble etíop des de fa més de 5.000 anys: el teff.

El poble abissini elabora amb aquest cereal unes grans creps, l’anomenada injera, i hi posa algunes saboroses i especiades salses a sobre. És un menjar pensat per ingerir amb les mans i en comunitat. Igual que passa amb el cafè, menjar injera també és una cerimònia que val la pena presenciar; una cerimònia on prima la família, el respecte i el fet mateix de compartir instants amb els éssers més estimats.

Durant molt de temps, el poble etíop ha tingut com a únic aliment aquesta base amb els guisats i salses, que podien ser de carn o de verdures segons la capacitat adquisitiva, l’època de l’any i la religió del comensal.

Per als que mai heu provat la injera, aquesta resulta ser una explosió de sabors, colors diversos i rics que no deixen a ningú indiferent. A més, si ha estat elaborada amb teff, el contrast del sabor agre de la base (resultat de la fermentació durant l’elaboració) amb el de les salses resulta realment deliciós.

D’altra banda, les despulles del teff s’usen en la construcció de cases de palla, les famoses i arquetípiques gojo bet, que trobem sobretot en entorns rurals. La palla es barreja amb tova i fang per formar una massa que serveix com a ciment. No obstant això, també és l’aliment per al bestiar.

Els petits grans de teff creixen a grans altituds i tenen un alt valor nutricional. Particularment tenen un alt contingut de calci, ferro i proteïna. A més, el teff és un aliment sense gluten, característica que el converteix en el paradigma alimentari d’occident. És per aquesta raó que cada vegada més botigues, a les nostres ciutats, ofereixen aquest producte.

Tot i que la internacionalització del teff podria ser una bona notícia, no ens sorprèn que estigui ocasionant danys col·laterals. La creixent demanda d’aquest cereal per part d’occident ha fet pujar els preus dins del país, fet que ha provocat que moltes persones etíops no hi tinguin accés. A més, els agricultors estan mal pagats per part de les multinacionals que estan explotant els terrenys de cultiu.

Malgrat que països com Espanya estiguin intentant conrear teff en terres pròpies, encara no s’ha trobat una solució duradora per combatre aquest creixent augment de preus. Un cop més, les multinacionals europees ens deixen danys col·laterals, segurament perquè les lleis són laxes amb ells o directament no existeix tal regulació.

És complicat dir que tal idea o tal altra és una solució, però qualsevol compra que es faci amb consciència i responsabilitat ajuda a avançar cap a un remei favorable per a ambdues parts.

Bezawerk Oliver