La Salut dels Nens i Nenes que Vénen d’Etiòpia

A grans trets, podríem dir que, afortunadament, els nens i les nenes que vénen per adopció d’Etiòpia no pateixen malalties greus i que, fins i tot, gaudeixen d’una bona salut. Hem vist que, paradoxalment, els que passen més temps a l’orfenat són els que solen tenir més malalties. Això acostuma a ser així perquè aquells qui han passat temps amb els pares biològics han estat, en general, ben atesos en el si de la família. A l’orfenat és més fàcil la transmissió de malalties infeccioses pel contacte estret entre els infants. Altres factors que influeixen són l’edat dels nens i les nenes (com més petitons menys defenses i més possibilitat d’agafar malalties greus) i el temps que passen a l’orfenat. Tan bon punt són assignats a una família adoptiva, els infants solen estar-se en una casa d’acollida on se’ls garanteix una alimentació correcta i són visitats per un metge, que segueix el protocol sanitari següent:

Higiene. Una bona rentada i ensabonada de cap a peus.

Desparasitació. Tractament de paràsits intestinals i de la pell (polls, sarna).

Tractament de lesions cutànies. Dermatitis, fongs, nafres, etc.

Vacunació. Se sol començar a Etiòpia, en funció de l’edat del nen. De totes maneres és aconsellable, en arribar aquí, portar-lo al pediatre per assegurar una bona cobertura vacunal amb un calendari adequat a l’edat i vacunacions prèvies. A l’entrar a l’orfenat, a partir dels 2 mesos, se’ls vacuna de la diftèria, tètanus i poliomielitis; a partir de l’any de vida de l’hepatitis A; entre els 6 i 15 mesos (normalment als 9 mesos a l’Àfrica) del xarampió; a partir dels 15 mesos, de la triple vírica (xarampió, rubèola i galteres) i de l’hepatitis B des que se sap que no és portador.

Fem aquí una llista de les patologies més freqüentment observades o possibles de trobar-se en un infant originari d’Etiòpia. Evidentment no hi són totes ni l’objectiu és explicar-les exhaustivament, sinó fer un passeig i fer-ne una breu avaluació. El millor consell, tan bon punt arribeu aquí, és posar-vos en contacte amb el vostre pediatre i, en cas de qualsevol dubte, pregunteu-l’hi. Més val una pregunta sense importància aparent que deixar passar alguna malaltia.

Dèficits pondoestaturals. L’adoptat presenta un dèficit de pes o d’alçada en relació al seu sexe i edat. La causa més freqüent és la malnutrició per raons òbvies. Amb el canvi d’alimentació progressiva (sempre guiada pel pediatra) i, si cal, amb aportació de micronutrients i oligoelements, la recuperació sol ser espectacular. Cal també tenir en compte, en nens més grandets, que la cultura alimentària d’allà i d’aquí és ben diferent i que, com ens passaria a qualsevol de nosaltres, necessitaran un temps d’adaptació. Altres causes de dèficits poden ser malalties infeccioses (en veurem alguna més endavant) i dèficits d’atenció en el nen.

Diarrees. Les causes poden ser moltes, des de causa infecciosa (virus, bacteris, protozous, helmints –cucs–) a malnutricions. Les infeccioses solen venir de la ingesta d’aigua no potable o aliments contaminats. Si són lleus i hi ha bona tolerància oral, amb correcta hidratació i suplements (ex.: Sueroral) sol haver-n’hi suficient. Si hi ha febre alta o diarrees amb sang o moc, convé fer cultiu de femta amb avaluació de paràsits i tractar adequadament amb antibiòtics o antiparasitaris. En aquest cas, cal avaluació pel metge a l’hospital. Si hi ha molts vòmits amb risc de deshidratació caldran sèrums i ingrés. Una causa freqüent de diarrees, que aquí quasi no veiem, són els paràsits intestinals per ingestes d’aigües o aliments no controlats sanitàriament. Es tracten amb fàrmacs com metronidazol o mebendazol, prèvia identificació del paràsit en la femta.

Infeccions de la pell. Molt freqüents, solen donar-se per manca d’higiene i transmissió per contacte. Les més observades són:

-Fongs (tinea): cursen com a lesió superficial, vermellosa, ben delimitada, amb lleu descamació i solen causar molta picor. Es poden localitzar al cap (tinea capitis), al cos (tinea corporis), als plecs engonals (tinea cruris) o sobretot als espais interdigitals dels peus (tinea pedis o peu d’atleta). Se solen tractar amb pomades antifúngiques o solucions o gels si són al cap; n’hi ha moltes i qualsevol sol anar bé (Fungarest, Canesten, Fungowas, Daktarin, etc.). S’ha de tenir en compte que el tractament és perllongat (unes 3 setmanes). També es podria donar el cas d’infecció a la mucosa de dins la boca i l’esòfag (moltes molèsties a l’empassar), que rep el nom de candidiasi orofaríngea i tractar-se amb antifúngics orals.
-Sarna: Provocada per un artròpod, el Sarcoptes scabei, que tunelitza la pell en zones com aixelles, canells, colzes, engonals, etc. provocant molta picor. El tractament és fàcil amb permetrina tòpica al 5% i mesures higièniques i neteja de la roba amb aigua molt calenta.
–Dermatitis: Solen ser petits èczemes o de vegades lesions per rascat que es poden sobreinfectar, per mala higiene. Tenen fàcil solució, les primeres amb pomades amb corticoids suaus (ex. Vaspid) i les segones amb bona neteja local (aigua i sabó o solucions iodades) o afegint algun antibiòtic, ja sigui en pomada (àcid fusídic al 2% o mupirocina) o oral (cloxacil·lina, per exemple).

Infeccions respiratòries. Poden ser altes o baixes. Les altes (faringitis, amigdalitis, laringitis, traqueïtis) poden ser causades per virus o bacteris. No entrarem en detalls, doncs no és l’objectiu d’aquest escrit. Les més lleus es poden tractar amb antiinflamatoris (ex. Dalsy), antitèrmics com el paracetamol (ex: Apiretal, Febrectal) o l’AAS, i antibiòtics com l’amoxicil·lina o l’eritromicina. En casos de febre alta o dificultat respiratòria, posar-se en contacte amb el pediatre. Les infeccions respiratòries baixes com la bronquitis, bronquiolitis i la pneumònia, solen necessitar tractament antibiòtic, i en casos de dificultat respiratòria algun broncodilatador com el salbutamol (ex. Ventolín), però sempre és millor que ho valori el metge.

Otitis. Solen ser lleus i fàcils de tractar amb gotes antibiòtiques si són externes o amb antitèrmics i antibiòtics orals (ex.: amoxicil·lina-clavulàmic) si són mitjanes.

Hepatitis A. Infecció vírica de transmissió feco-oral pròpia de països amb baixes condicions higièniques. És benigna i cura sense seqüeles. No s’ha de fer tractament específic.

Tuberculosi. No és freqüent en nens petits i sol ser de localització pulmonar. El tractament, sempre vigilat pel metge, sol ser amb combinació de rifampicina, isoniacida i etambutol.

Davant una febre persistent, pensar en la possibilitat del paludisme (o malària) atès que algunes zones d’Etiòpia són de risc.

Cal dir, però, que els nens estan habitualment sans, que això només és una llista de possibilitats que ens hem trobat i que, en qualsevol cas, totes poden tenir un tractament adequat aquí.

 

I la salut del nens més endavant?

Doncs les mateixes malalties que els nens d’aquí, però a vegades amb alguna característica com pubertat precoç, necessitat de teràpia psicològica per ajudar en algun trauma, dificultat per dormir,… Us adjuntem un llistat de professionals per si us són d’interès:

Nerea Larumbe

    • Psicòloga infantil i juvenil, especialitzada en traumateràpia infantil sistèmica.
    • 609 924 531
    • nlpsicologia.com

Fundació Vidal i Barraquer

    • Assessorament psicològic
    • fvb.cat

Vicky Fumadó

    • Pediatra Hospital St. Joan de Déu

Asociación Raíces