Cada cop que torno a la meva ciutat natal, Addis Abeba, sempre em sorprèn el tràfec i l’enrenou d’aquesta gran, dinàmica, polsegosa i caòtica ciutat africana.
De petit, el caos es caracteritzava per embussos a molts dels carrers sense pavimentar, transitats no només per cotxes, sinó també per rucs, ovelles i vaques intentant obrir-s’hi camí. Últimament, dècades d’inversió en infraestructures i desenvolupament immobiliari han desplaçat els nostres amics de quatre potes lluny del que ara és una jungla urbana en expansió marcada per construccions de gratacels, bastides i grues imponents, i travessada per una extensa xarxa de carreteres i línies de tramvia.