Recentment vaig tenir l’oportunitat de complir un dels meus somnis, conèixer l’Àfrica des de la perspectiva d’un voluntariat internacional. Vaig conèixer la Comunitat Missionera de Sant Pau Apòstol durant un estiu fa un parell d’anys, una bonica casualitat que es va convertir en una oportunitat per acostar-me a la situació de vulnerabilitat de les persones que viuen a Muketuri, una població que es troba a Etiòpia. Així va ser com, gairebé sense adonar-me’n, vaig acabar desplaçant-me al cor d’Àfrica per descobrir noves realitats i aportar el meu petit granet de sorra.
Allà vaig tenir el plaer de conèixer a la Lourdes, l’Esther, la Blanca, la Tigist, i d’altres missioneres que, amb paciència i molt d’amor per la seva feina, em van ensenyar els diferents projectes que es desenvolupen per millorar la qualitat de vida dels habitants de Muketuri i els seus voltants. La meva tasca durant el voluntariat consistia a aportar allò que es necessitava en cada moment, així que, estant allà, vaig aprendre a adaptar-me a les necessitats que anaven sorgint.
Com que soc infermera, em vaig encarregar principalment de les revisions de salut de les nenes i nens del centre matern-infantil que la comunitat té a Muketuri i als menjadors escolars que es troben als voltants, tot i que també vaig fer educació sanitària sobre nutrició i l’ús de l’aigua als pobles on es construïen nous pous, i vaig donar classes d’anglès i acompanyament a joves.
A Etiòpia vaig redescobrir la meva vocació, ajudar als qui més ho necessiten des de la humilitat i el respecte més absolut. La senzillesa de les persones amb les quals vaig compartir aquelles setmanes a Muketuri era aclaparadora, sempre em vaig sentir cuidada i acompanyada amb molt d’afecte i, especialment, va ser una gran inspiració poder observar la forma de fer de les missioneres, les persones per les quals, en definitiva, funciona aquest magnífic i important projecte humanitari.
Aquesta experiència ha canviat la mirada del meu cor i m’ha unit a Muketuri i als seus habitants d’una manera tan especial que, sincerament, ja no puc imaginar la meva vida sense aquest trosset de món que, fins fa uns pocs mesos, era totalment desconegut. Per això d’aquí a pocs mesos tornaré a Muketuri per endinsar-me en la realitat de la seva cultura i els seus habitants que, sens dubte, ja formen part del meu projecte personal.
Aida Barcelò Michans
Infermera pediàtrica