UNA TROBADA AMB SEGONA OPORTUNITAT
L’Espai AFNE- IMA ens va convocar el passat 12 de març per fer un taller vivencial amb el Xavi Garcia “Els missatges del nadó interior en els fills i filles adoptades”.
Ens vam reunir una quinzena de persones. La major part, mares i pares amb descendència vinguda de diferents països, cinc en total: Marroc, Rússia, Colòmbia, Xina i Etiòpia. Els nostres fills i filles van venir amb diferents edats i en aquest moment tenen entre vint-i-un mesos i vint-i-sis anys. Totes aquestes diferències només van semblar importants en el moment de presentar-nos i no van suposar cap obstacle per connectar plenament amb tot allò que el Xavi ens explicava.
Per a qui ja coneixeu el Xavi, sabeu que és especialista a parlar poc i provocar que siguem nosaltres qui acabem plantejant-nos moltes preguntes. Però també va donar llum a algunes qüestions que d’alguna manera s’havien viscut a totes les cases.
Ens va proporcionar eines per intentar contactar amb el “no soc suficient” dels nostres fills, amb tot allò que potser els van passar quan no van ser ateses les seves necessitats de més petits. Les mares, els pares sovint intentem entendre les seves reaccions des de les nostres preguntes, des del nostre “perquè” i així demanem que ens expliquin allò que encara no saben ni com interpretar i que enllaça amb la seva ferida d’abandonament. No els hi deixem gaires sortides i, intentant donar resposta a allò que nosaltres n’esperem, sovint acaben mentint com a única via de sortida.
Se’ns va animar a acceptar i a acompanyar les seves conductes regressives, aquelles on es comporten com si tinguessin menys edat, com quan ens demanen ajuda per fer coses tot i que ja havien assolit fer-les sense acompanyament. Aquests espais ens donen l’oportunitat de fer que se sentin acceptats sense qüestionaments. Són vivències on poden trobar una gran via de sortida per alliberar una mica el seu dolor, per poder deixar-se anar i, per fi, poder descansar.
Ens va ajudar a valorar i a parar atenció a cada cop que apareix el nadó intern que porten dins. Cal obrir la finestra, cal que pugui sortir, cal que sàpiga que aquí sí que pot, que no serà qüestionat, cal donar espai perquè pugui sentir-se bé. Si aconseguim posar la mirada i veure l’infant petit que hi ha darrere de les coses que repeteixen sistemàticament, ajudarem. Vam aprendre que a vegades és bo fins i tot avançar-se i anar nosaltres d’entrada, sense esperar que ens ho demanin. Potser així arribarà un moment en què es podran deixar anar i assoliran la veritable autonomia, no pas aquella que ens ve imposada.
I va ser tot tan interessant i vam compartir tant, que el temps es va fer curt. El programa inicial contemplava un taller que no va arribar a poder-se fer tal com estava concebut. Però en Xavi , AFNE i IMA ens oferiran una altra oportunitat.
Quedem emplaçats per a una segona sessió. Una gran ocasió per continuar creixent i aprenent.
Carla Luzzatti