Com a etíop vivint actualment a Espanya, un dels països que més ha patit les conseqüències tràgiques de la COVID-19, observo amb molta preocupació el seu potencial impacte al meu país. Però amb tota la cautela del món, sento també una petita dosi d’esperança, veient com les autoritats han guanyat temps des que la pandèmia va esclatar a la Xina, i com estan aprofitant aquest temps.
Amb només 3 llits d’hospital i 1 metge per cada 10.000 habitants, està clar que, si la taxa d’infecció s’acostés als nivells vistos a Espanya, l’impacte del virus a Etiòpia fóra devastador i difícil d’imaginar. Controlar la propagació de virus ha estat per tant, des del principi, el principal objectiu de les autoritats a Etiòpia – i m’alegro que ho segueixi sent avui, 5 mesos després de la quarantena de Wuhan.
Amb 114 milions d’habitants, Etiòpia és el segon país més poblat del continent després de Nigèria, que compta amb 200 milions. Però de moment només s’han detectat uns 2.670 casos de la Covid-19 davant dels 14.554 a Nigèria o els 58.568 a Sud-Àfrica, el país més afectat a l’Àfrica.
Com han aconseguit alentir la seva propagació a Etiòpia quan, al contrari dels seus veïns i altres països d’Àfrica, s’han mantingut les fronteres obertes, fins i tot amb vols directes des de la Xina, i sense declarar ni tan sols un dia de confinament?
Sembla ser que un element decisiu ha estat la rapidesa amb la qual s’ha actuat al principi de la crisi. Ja al gener, es van introduir estrictes protocols d’inspecció de passatgers a l’aeroport internacional d’Addis Abeba, el centre d’aviació més important d’Àfrica. Els riscos d’importar el virus es van mitigar mitjançant controls exhaustius de temperatura, tant en origen com a l’aeroport d’Addis Abeba, i mesures de seguretat amb l’obligació per a tots els empleats de l’aeroport de portar mascaretes.
Des de febrer, les autoritats etíops han implantat un estricte règim de seguiment rigorós de contactes, aïllament, quarantena obligatòria i tractament. Han incrementat la capacitat de fer tests de 0 a més de 5.000 al dia en una mica més de 2 mesos. Han tancat esglésies, mesquites i altres llocs de culte. Sense arribar a declarar el confinament, han establert mesures de restricció en el nombre màxim de persones que es podien reunir, i han anunciat directrius de distanciament social. La xarxa d’assistència sanitària comunitària, establerta al llarg dels últims 20 anys per universalitzar l’atenció primària per tot el país, ha servit com a eix de l’actuació de govern.
Un gran esforç i inversió en termes de comunicació per despertar la consciència pública del perill que presentava el virus ha estat també fonamental. S’han dut a terme tota mena de campanyes recolzant-se en els mitjans tradicionals com la ràdio, la tele, megafonia pels carrers, però també a través de les xarxes socials de Facebook, Twitter i WhatsApp per fer arribar el missatge a tots els racons de país. Polítics, artistes, “app developers” s’hi han escarrassat. Un exemple que només he vist a Etiòpia és el que ha utilitzat el monopoli estatal de telecomunicacions Ethio Telecom, que en comptes del to de trucada, ha fet que se sentís un enregistrament recordant a la gent la importància de les mesures d’higiene, com ara rentar-se les mans, distanciar-se socialment i usar mascareta.
Així que, sens dubte, tots aquests esforços han donat resultat: s’ha guanyat temps. Però el que més esperança em dona, tot i que amb molta cautela, atès que encara no s’ha arribat al pic d’infecció, és el que s’ha fet en aquest temps.
El govern ha habilitat els dormitoris i centres de conferències d’universitats públiques per augmentar la capacitat dels centres de quarantena a més de 50.000 llits. S’han establert centres d’aïllament addicionals amb un total de 15.000 llits i centres de tractament amb una capacitat de 5.000 llits. S’han aprovat mesures econòmiques per donar suport als més vulnerables i a sectors de l’economia que s’han vist afectats durament per la crisi global, i així intentar frenar la desocupació.
I el primer ministre, Abiy Ahmed Ali, que ja a l’octubre de 2019 va aconseguir un reconeixement global com a guanyador del Premi Nobel de la Pau, ha abanderat diverses iniciatives apel·lant, per exemple, el G20 a alleugerir i reestructurar el deute dels països africans per alliberar recursos escassos i dedicar-los a la lluita contra la pandèmia, o establint aliances amb la Fundació Jack Ma per proveir 54 països d’Àfrica amb equipament mèdic utilitzant la xarxa de distribució que l’aerolínia Ethiopian Airlines té establerta per tot el continent. De fet, al llarg d’aquesta crisi, sembla ser que aquesta aerolínia s’ha convertit en un salvavides no només per als països d’Àfrica, sinó també d’Amèrica Llatina, ajudant a lliurar grans quantitats de materials i equips d’atenció mèdica des de la Xina, quan les rutes a través dels Estats Units ja no eren tan segures.
Per descomptat, fins al desenvolupament d’una cura o vacuna contra la Covid-19, la preocupació per l’impacte que pugui tenir aquest virus en vides humanes sempre serà màxima. Però cal dir que és encoratjador veure com en països amb tan pocs recursos financers com Etiòpia, s’ha guanyat temps; i tot el que s’ha fet amb aquest temps ha estat per preparar-se, en la mesura del possible, per a la fase exponencial de la propagació. Des d’Espanya, ara que estem recuperant a poc a poc una aparença de normalitat, només es pot animar i donar suport al poble etíop; no només amb recursos financers o mèdics, sinó també amb el coneixement i experiència que s’ha adquirit en la lluita contra la Covid-19. Hem i podem fer alguna cosa positiva amb tot el dolor i sofriment patit durant aquesta crisi global.
Ermias Mengistu