Divendres 11 de octubre del 2019 es va anunciar que el primer ministre etíop, Abiy Ahmed Ali, havia estat guardonat amb el premi Nobel de la Pau. El motiu pel qual el jurat va decidir atorgar el llorer a Ahmed va ser el seu crucial paper en la promoció i reconciliació amb el govern eritreu, acord de pau que van signar el mateix llorejat i Isaias Afewerki.
Per contextualitzar una mica la importància del gest, hem de saber d’on ve el conflicte. Després de la Segona Guerra Mundial, l’emperador Haile Selassie va annexar Eritrea a Etiòpia i, uns anys més tard, va suspendre l’autonomia del territori en veure que s’estaven creant grups dissidents que lluitaven per la independència del territori. Així va ser com va començar una guerra que va durar més de 30 anys; on van perdre la vida molts soldats i civils dels dos bàndols.
Mentre a Etiòpia s’anaven succeint els governs, majoritàriament per la força, el règim eritreu ha estat controlat per Isaias Afewerki des de fa 28 anys i a dia d’avui segueix ocupant els últims llocs de llibertats civils i de premsa segons el rànquing de Human Rights Watch.
L’any 1998 el conflicte va revifar quan, per una disputa fronterera que mai no s’havia arribat a resoldre, Eritrea va intentar envair Etiòpia. Van ser dos anys molt durs durant els quals molta gent va perdre la vida, sobretot joves. La força militar d’Eritrea va superar a l’etíop i el tribunal de La Haia va donar la raó a Eritrea amb la disputa territorial, majoritàriament, però Etiòpia no va acceptar la derrota i el conflicte va continuar.
La guerra del 1998 va ser el motiu pel qual l’any 2000 es va signar un acord de pau a la ciutat d’Alger, entre els dos territoris, que mai es va arribar a dur a terme.
Ara, finalment, les relacions entre tots dos països van millorant a poc a poc; tant a nivell diplomàtic com comercial i social. Una pau que el nou, flamant i progressista Primer Ministre etíop va impulsar en els seus primers mesos de mandat.
Mentre els partidaris del PM celebren la seva victòria com si fos pròpia, altres es mostren escèptics, ja que el conflicte amb Eritrea no era ni és l’únic desafiament del jove mandatari. Però d’on ve aquest polític?
Abiy Ahmed és membre del Front Popular Revolucionari Democràtic d’Etiòpia, partit que va néixer als anys vuitanta amb un clar biaix cap a una ideologia marxista-leninista, i porten governant des de més o menys l’any 1991. És en realitat una coalició de 4 partits que sumen 502 bancs dels 547 que hi ha al parlament etíop. A més, és el successor no democràtic (o que no ha sortit a les urnes) de l’anterior president Hailemariam Desalegn, que va causar milers de morts i empresonaments per motius polítics i ideològics entre els anys 2016 i 2018.
Els primers gestos d’Ahmed van ser per reparar el que els seus antecessors havien fet malament; la pau amb Eritrea, alliberar presoners, instaurar la llibertat de premsa. Encara aquestes millores, mentre una part de la societat etíop celebra el llorer de la Pau del Primer Ministre i l’altra part roman escèptica a causa de la resta de fronts oberts que té el govern etíop.
La BBC fa una anàlisi sobre el mandat d’Ahmed i els desafiaments i assoliments d’aquest últim any. En ella es constata que mentre que la resolució al conflicte entre Etiòpia i Eritrea i la reobertura de les fronteres al principi va ser tota eufòria i novetat, ara alguns grups ètnics etíops, com els tigray, protesten per aquest mateix motiu; de fet, el grup polític Front d’Alliberament Popular de Tigray té una relació molt tensa amb els seus veïns eritreus i es mostra hostil al canvi. Aquesta complexa situació ha impedit que l’exèrcit etíop abandonés les bases militars que tenen a les fronteres dels dos territoris. A més, també es culpa el president d’Eritrea de ser tancat i no obrir-se al canvi.
Encara que des que el primer ministre va començar a liderar Etiòpia hi ha hagut grans i importants canvis –com ara el parlament paritari, la fi d’un estat d’excepcionalitat, que semblava perllongar-se més del compte, el fet de permetre l’existència de més partits que el seu o bé convocar eleccions per a l’any 2020–, se segueix acusant Abiy Ahmed de concentrar massa poders i fer de la política etíop un “xou d’un sol home”.
Un altre front obert és el dels greus conflictes ètnics que assetgen el país. Amb les reformes que es van fer el 2018 sobre les llibertats de les persones, moltes de les que havien anat a l’estranger pels conflictes dels anys 2016-2018 van tornar a uns territoris que no estaven preparats per a rebre’ls, denúncia que els va posar Refugees International el mateix any. No solament aquestes persones es van veure afectades, sinó que el conflicte ètnic s’estén a tot el llarg i ample del territori i es va agreujant a poc a poc.
Finalment, espero que el guardó que ha rebut Ahmed serveixi no tan sols per reconèixer el seu paper en la resolució del conflicte amb Eritrea, sinó també per encoratjar-lo a seguir canviant el país i, a poc a poc, millorar la vida de la gent.
Bezawerk Oliver Martínez