En aquest nou article sobre Muketuri, Laura i Gaya ens expliquen la seva experiència en posar en pràctica un taller artístic amb les mestres que atenen els més de 275 nens i nenes que assisteixen diàriament al centre maternoinfantil de Muketuri.
Sovint les classes d’art al centre maternoinfantil de Muketuri s’han basat en aprendre com es dibuixa una casa, un mico, un vestit… tot això repetint, donant poca cabuda a la creativitat i a l’espontaneïtat que tant caracteritza els nens i les nenes.
La repetició no és errònia, però si és l’únic enfocament que s’ofereix, sí que acaba limitant molt la creativitat i les idees que tenen els nens per afrontar la matèria i donar cabuda a la seva imaginació.
Juntament amb les missioneres, vam proposar organitzar tallers de plàstica per a les mestres, perquè experimentessin noves activitats amb el propòsit que a la llarga les posessin en pràctica amb els nens. Moltes no relacionen les classes d’art amb activitats creatives ni imaginatives. Per tant, és fonamental que visquin i coneguin altres maneres d’entendre l’art i que sobretot les entenguin com un aprenentatge imprescindible com les matemàtiques o la llengua.
Abans de l’hora de dinar, juntament amb Melleniah, Betelhem, Zenebech, Emebet, Konjid i Asnaku ens hem reunit a l’oficina de la directora per fer el taller d’art. Han estat totes molt puntuals; de seguida s’han acomodat i han començat a mirar els materials que havíem deixat sobre la taula.
El plantejament del taller amb les mestres s’ha basat en tres activitats. La primera consistia a decorar la seva llibreta de treball amb la tècnica del collage, amb papers de seda de colors i dibuixos fets amb ceres.
Des del primer moment s’han mostrat molt receptives i no han dubtat ni un moment a posar en pràctica l’activitat que els estàvem proposant. La finalitat de folrar la llibreta era adonar-se que tant els nens com le mestres han de donar importància al seu treball des del primer moment. Així fan únic el seu quadern, que es converteix en una peça irrepetible i, sobretot, bonica.
En finalitzar la de la llibreta, hem proposat una altra activitat que col·loquialment anomenem “la màgia”. Consisteix a pintar un paper amb ceres de diversos colors i posteriorment cobrir-lo amb un altre color més fosc per així poder fer dibuixos a sobre, rascant. A mesura que anaven experimentant la tècnica, anaven atrevint-se a utilitzar altres colors i a fer noves propostes sobre l’activitat.
Per finalitzar, hem remarcat la importància que té acabar bé les coses, per això hem retallat els dibuixos i els hem enganxat en cartolines de colors.
Hem acabat el taller parlant dels materials que tenen al voltant de l’escola: herbes, trossos de troncs, palla, tots són un bon recurs per fer servir en activitats imaginatives i noves per treballar amb els nens. L’important és que s’adonin que no és necessari disposar de materials cars o difícils d’obtenir per crear grans coses. Per això, hem agafat diversos fulls i troncs i hem proposat que cadascuna d’elles representés casa seva i introduís aquests materials en l’activitat. Les mestres de seguida s’han llançat a agafar més i més fulles, convertint-les en teulades, pastura, arbres… Han dibuixat i enganxat amb papers els detalls que conformen casa seva i sorpreses comentaven com anaven quedant les cases de les companyes.
Al final, hem proposat penjar els dibuixos a la paret perquè totes poguéssim veure els treballs realitzats i enmig de rialles hem conclòs que podíem reconèixer Muketuri en aquelles sis cases on treien el cap cadascuna de les personalitats de les mestres.
Elles mateixes s’han sorprès de la pluralitat de resultats que havien sortit d’una mateixa activitat. Sobretot, com havia resultat de divertit i satisfactori.
Quan vaig arribar a Muketurri, a Etiòpia en general, m’imaginava que els nens, artísticament parlant, serien molt més espontanis que els nens amb qui havia treballat anteriorment. Tanmateix, no va ser així. En proposar dibuixos lliures i amb llapis de diferents colors sovint no sabien què fer i fins i tot estaven a l’espera que els donés un model a seguir.
Amb el temps em vaig adonar que aquests nens s’expressaven millor a partir de treballs en 3D, més manuals i amb volum. El paper no és un estri amb el qual conviuen habitualment. Es desenvolupen millor amb el material del carrer, amb el qual sí que obren la seva imaginació. Així que les activitats amb les mestres s’han enfocat a trobar aquest equilibri entre el que saben i tenen i el que poden descobrir amb tot això.
Laura Mestre.
Voluntària d’AFNE a Muketuri.