Durant les festes nadalenques la DGT activa un dispositiu per augmentar els controls d’alcoholèmia i consum d’estupefaents, atès l’alt grau de sinistralitat que el consum de drogues i alcohol provoca en aquestes dates.
No hi ha cap aparell per mesurar les emocions tòxiques, ni n’apareixen les xifres a la premsa, però també provoquen una alta sinistralitat en els que en són consumidors habituals.
Sentiments com la ira, la por, la frustració, la pena o la rancúnia provoquen una sobreproducció d’hormones que poden rosegar el cos de manera similar al que succeeix quan l’àcid rosega el metall. Però aquestes emocions tòxiques no només poden provocar malalties en el nostre cos, sinó que també acaben amb l’alegria de viure, amb la capacitat de gaudir dels nostres fills, de la nostra parella, de nosaltres mateixos. En resum, actuen com un corrosiu per a la nostra ànima.
I, com sol passar amb les substàncies tòxiques, es tendeix a responsabilitzar del seu consum altres persones. Així, podem culpar de la nostra frustració o del nostre ressentiment, del nostre enuig o de la nostra ràbia la mestra perquè és injusta amb el nostre fill/a, la societat perquè és racista i xenòfoba, la parella perquè no ens sentim acompanyats en la tasca d’educar el nostre fill, aquest fill perquè no és el que esperàvem d’ell; podem culpar les males companyies de què s’envolta, el país d’origen, les ECAI, fins i tot podem culpar de les nostres emocions tòxiques els mercats financers, la crisi o els polítics de torn… Però no ens enganyem, els únics responsables de les nostres emocions som nosaltres mateixos.
Potser sigui un bon moment, com fa la DGT, per posar nosaltres també en marxa un dispositiu per eliminar les emocions tòxiques de les nostres vides.
LA LLIBERTAT DE TRIAR
Gener 2013
Segurament cap de nosaltres s’ha hagut d’enfrontar a situacions tan difícils i atroces com les que van patir les persones recloses en els camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial.
Viktor Frankl, el gran neuròleg i psiquiatre austríac, va estar internat durant tres anys a Auschwitz, Dachau i altres camps d’extermini nazis, on van morir els seus pares, el seu germà i la seva dona. I va ser capaç de sobreviure a aquest horror perquè es va adonar que ell tenia el poder de decidir com li afectarien interiorment aquestes circumstàncies. Els nazis podien controlar el seu entorn i fer el que volguessin amb el seu cos, però ell encara era lliure de triar com li afectaria el tracte que rebia.
El mateix val per a cada un de nosaltres. Podem sentir que ens fan mal a nosaltres o als nostres fills quan són discriminats pel color de la seva pell, podem sentir que els seus companys són cruels si en alguna ocasió enmig d’una discussió els diuen “negres de merda”. Podem sentir-nos frustrats com a pares i mares quan els nostres fills no compleixen les nostres expectatives, ens podem sentir fracassats perquè no sabem com gestionar la seva rebel•lia. O ens podem sentir desbordats quan sentim que tot és més complicat del que esperàvem.
En aquestes i altres situacions poden sorgir dins nostre sentiments de ràbia, de rancúnia, d’enuig, d’ira, de ressentiment o d’impotència, però en nosaltres hi ha la llibertat de triar si aquesta és la forma en què volem que ens afectin aquestes circumstàncies.
Frankl va decidir que les seves pròpies decisions, i no les seves circumstàncies, definien la seva identitat. Quant a nosaltres, el primer pas seria reflexionar sobre les nostres actituds davant les emocions tòxiques i fer-nos una senzilla pregunta: “És aquesta la manera com vull pensar i viure?”.
Margarita Muñiz Aguilar
Directora de Recursos en línia
Institut Família i Adopció