Quan Thomas Alva Edison (1847-1931) va inventar la bombeta, no li va sortir a la primera. Va fer més de mil intents. Un dia, un dels seus deixebles li va preguntar si no es desanimava davant tants fracassos. I Edison va respondre: “Fracassos? No sé de què em parles. En cada intent vaig descobrir un motiu pel qual una bombeta no funcionava. Ara ja sé mil maneres de no fer una bombeta”.
De vegades, amb l’educació dels teus fills pots arribar a pensar que ho has intentat tot però que no funciona i tens, llavors, una sensació de fracàs. Però en aquest pensament té molt a veure la percepció que tinguis de l’error. Segons Edison, una experiència mai és un fracàs perquè sempre ve a demostrar alguna cosa.
En el cas dels teus fills, potser, pot significar que, en el fons, davant d’una situació conflictiva, ells només estiguin projectant quelcom que és teu. Poden ser les teves frustracions, etapes de la infància o de l’adolescència on vas deixar conflictes sense resoldre, necessitats insatisfetes, etc. Naturalment, es tracta de l’inconscient.
Una part de la solució pot ser en aquesta situació fer cas a un altre gran savi, Albert Einstein: “Si vols arribar a un altre lloc, necessites caminar per un camí diferent”. Així de simple.
Què et sembla si, per exemple, et planteges que, en realitat, la vida t’ha portat els teus fills perquè siguin els teus mestres i ets tu qui has de canviar primer?
Aquesta apassionant forma de resoldre els conflictes et pot sorprendre tant com la bombeta va sorprendre els coetanis d’Edison, acostumats al foc, les espelmes i els llums d’oli com a únics mitjans d’il•luminació.
EL TEU FILL, EL TEU MESTRE
Novembre 2012
El llenguatge no verbal (tons de veu, gestos, mirades, respiració, postures i moviments corporals) constitueix el 80% de la teva comunicació, de manera que no necessites parlar per donar un missatge al teu fill o filla. Expresses molt més sense paraules que amb paraules, i encara que el teu fill no registri conscientment tota la informació que li està donant el teu llenguatge no verbal, de manera inconscient sí que la registra, la interpreta i hi reacciona.
El llenguatge no verbal sorgeix directament del teu inconscient i no està sota el teu control, ni tan sols te n’adones; per tant, el llenguatge no verbal sempre mostrarà la teva veritat més profunda.
Adonar-te del que transmets al teu fill a través d’aquest llenguatge pot obrir-te a un mar de solucions insospitades a les possibles relacions conflictives que puguis estar vivint amb el teu fill.
Per entendre aquesta “part oculta” de la relació pares-fills hem de parlar dels mecanismes de defensa, que són estratègies psicològiques inconscients que posem en marxa per fer front a realitats que ens provoquen ansietat i a les quals no podem fer front, almenys de moment.
Un d’aquests mecanismes és la negació. Es tracta d’aquell mecanisme pel qual l’individu deixa fora de la consciència coses que se sent incapaç d’afrontar. Per exemple, quan hi ha un dol no elaborat pel fill biològic somiat i que no s’ha pogut tenir, el fill adoptiu es pot percebre com un substitut del primer, la qual cosa provocarà inevitablement conflictes que es poden traduir en
mal comportament del fill i fins i tot conductes que fàcilment es poden confondre amb el dèficit d’atenció o la hiperactivitat. Aquesta situació pot provocar un rebuig encobert, encara que a través del llenguatge se li intenti transmetre amor, acceptació i valoració. Elaborar el dol i rebre el fill adoptat com el fill somiat significa poder acabar amb moltes situacions conflictives.
La projecció és un altre mecanisme de defensa que sovint causa molts problemes. És el mecanisme pel qual un individu atribueix a un altre els seus propis impulsos i d’aquesta manera se’ls oculta a ell mateix. En aquests casos és molt interessant observar quines són les conductes del teu fill que més et costen acceptar perquè probablement també formen part de tu mateix: poden ser el desordre, la mentida, la falta de diligència, etc.
En conclusió, la criança d’aquest fill o filla difícil, que et treu amb facilitat de polleguera, a qui estàs entestat a canviar i a qui pressiones tant perquè faci o deixi de fer, possiblement és el millor mestre que la Vida t’ha pogut portar.
Prendre’n consciència contribuirà a transformar aquests sentiments negatius en l’únic que sana, uneix i transforma: l’amor.
Margarita Muñiz Aguilar
Directora de Recursos en línia
Institut Família i Adopció