SOBRE ETIÒPIA O ÀFRICA:
Reinas de África, de Sylvia Serbin. Ediciones Wanafrica. 2017
Entre les figures femenines que han marcat la història de l’Àfrica, no hi ha cap heroïna negra reconeguda per la història universal. La periodista i investigadora Sylvia Serbin tracta d’esmenar tant buit, tant prejudici, tant error, donant-nos a conèixer a valentes i poderoses dones negres que van lluitar pels seus pobles. Autèntiques líders de les que gairebé ningú se’n recorda.
Un llibre necessari i apassionant que també ens descobreix facetes inexplorades de determinades societats de l’Àfrica pre-colonial.
Corrent cap a Bikila, de Marc Cornet. Deu i Onze. 2013
Aquesta novel·la, fortament vinculada a Etiòpia, trena tres històries que es desenvolupen bàsicament en tres ciutats: Addis-Abeba, Barcelona i Girona.
La primera història és la d’una parella que es desfà; el matrimoni, aparentment ideal, del Roger i la Maria no supera les divergències sobre la procreació i molt menys l’egoisme. Però dels errors se n’apren, encara que la solució de vegades la trobis ben lluny.
La segona història és la d’una parella que es fa. Quan hi ha afinitat i sintonia, malgrat no ho sembli a primera vista, i a més es comparteixen experiències intenses, com ara tasques de cooperació internacional, les persones s’acaben trobant. Si més no, en aquest cas.
D’aquests quatre personatges, dos són metges, un és publicista i l’altre periodista. Tots apassionats de la seva professió. Alguns comparteixen l’afició per córrer, l’altre gran leit-motiv de la novel·la. Els anomenats runners ja podeu córrer cap a la llibreria a comprar-la!
El cinquè protagonista, en Bikila, és un noi etíop de 18 anys, orfe i abandonat, supervivent dels carrers d’Addis. I amb una malformació al peu. No cal dir que la seva vida és dura. Molt dura. Però per a ell el més dur és no conéixer els seus orígens, no saber res del seu passat. Pot sobreviure amb la panxa buida, però no pot continuar vivint amb aquest gran buit al cor.
La tercera història, doncs, és la recerca dels seus orígens per part d’en Bikila. Un viatge profund, emocionant, sorprenent, que no fa sol, i que acaba molt més enllà i molt millor del que ell mai s’hagués pogut imaginar. Un viatge difícil, però imprescindible, que posa de manifest la importància de conéixer els propis orígens i assumir la pròpia identitat. Especialment per a un noi orfe a qui li manca tota la informació necessària per construir el seu relat.
Com lliguen les tres històries, no us ho direm pas. Ja ho veureu!
Pensava acabar la ressenya convidant-vos a acompanyar en Bikila en el seu viatge de recerca, però crec que serà al revés, és en Bikila qui us pot acompanyar en el vostre viatge. Si el voleu fer, és clar!
Hijos del ancho mundo. Abraham Verghese. Salamandra, 2011.
Mentre l’India celebra la seva flamant independència, l’abadessa d’un convent de carmelites a Madràs fa realitat un dels seus somnis més audaços: enviar a l’Àfrica dos joves monges infermeres amb la noble missió de transmetre l’amor de Crist ajudant a mitigar el dolor dels que pateixen.
Set anys més tard, en el modest hospital Missing d’Addis Abeba neixen dos nens bessons, Marion i Shiva Stone. El fet no tindria res de particular si no for perquè la seva mare és una monja, que mor en el part i el seu pare un cirurgià britànic que desapareix sense deixar rastre. Així, els primers anys dels germans Stone transcorreran en el feliç microcosmos de l’hospital missioner, criats per un petit grup de persones que, amb escasos mitjans i recursos, s’afanyen a curar els malalts.
Dotat de les virtuts dels grans novel·listes del segle XIX, el metge i escriptor Abraham Verghese, d’origen indi i criat a Etiòpia, ha escrit una història apassionant que segueix els seus protagonistas a través de l’Índia, Àfrica i Amèrica al llarg de cinc dècades, creant així un gran fresc d’un país desconegut per la majoria.
El ojo sentimental. Javier Reverte. Seix Barral. Los tres mundos. 2003.
Llibre de fotografies de diferents llocs del món amb un petit text que les acompanya. Concretament d’Etiòpia surt el Nil, el llac Tana, els falaixes (jueus etíops), alguna festa…
Etiopía. Un rostro con tres miradas. Javier Gozálbez y Dulce Cebrián. Marfil, 2002.
Llibre amb text i fotografies. És com una petita enciclopèdia, parla de la història, del paisatge, del clima, de les diferents ètnies… És de caire informatiu, el text és molt rigurós i les imatges són molt aclaridores. INDISPENSABLE!
Hermano negro. Carme Santacatalina y Ramón Freixenet. Flor del viento, 2002
Explica les peripècies de dos jubilats i el seu vell Jeep. Parla de les nostres pors d’homes blancs, de la soletat del desert, del domini econòmic dels blancs sobre els negres…
Amanecer en el desierto. Waris Dinie. Ed. Maeva, 2002
Aquesta model fa un recorregut per la seva vida, des que neix fins l’actualitat. Interessant per la seva experiència pròpia referent a l’ablació del clítoris (pràctica molt extesa a l’Àfrica).
Vagabundo en África / El sueño de África / Los caminos perdidos de África / Javier Reverte. Areté. Barcelona 2003.
Són llibres de viatges. INDISPENSABLES!
Desde África. Ryszard Kapuscinski. Ed. Altaïr. 2002
Llibre de fotografies de diferents llocs d’Àfrica.
Una mirada etíope. Tomás Martí Huguet. Flor del viento, 2001
Aquest llibre narra la història d’un metge (un oftalmòleg) que viatja a Etiòpia, concretament a la zona de Tigray. Explica com és el país, la seva gent, la seva concepció de la vida, la història, la cultura… Ens intenta fer reflexionar sobre com molta d’aquesta gent intenta lluitar contra la gana, la malaltia i la mort. INDISPENSABLE!
Ethiopia, Eritrea and Djibouti. Frances Linzee Gordon. Lonely Planet, 2000.
És una guia on surten els hotels, la moneda, algunes paraules, mapes, llocs a visitar… En anglès.
Rumbo a Etiopía. Denveru Mekonnen. Ed. Laertes, 2006.
Etiòpia, “un inesperat viatge als orígens”, segons el Dr. Gregorio del Olmo, és un país de contrastos: deserts implacables a l’est (Danakil), ampli i fèrtil altiplà central, diversos llacs, alguns dels quals esquitxats d’illes en les que s’hi aixequen misteriosos monestirs (Tana), el país dels obeliscs (Axum) i els temples tallats a la roca (Lalibela). Gonder, la “Camelot d’Àfrica”, coneguda així pels seus castells, Harar, la ciutat prohibida a Occident durant segles, les fonts de Nilo Azul (Tis Abay)… Al sud: extensos parcs nacionals (Bale, Gambela, Mago, Omo) i cultures que han conservat intactes els seus ritus i estils de vida. A tot això i més cal afegir-hi l’amabilitat dels seus habitants i disfrutar del viatge mentre assaboreix l’excel·lent cafè de Kaffa.
Sierra Leona. Guerra paz / War peace. Gervasi Sánchez.Ed. Blume, 2005.
El missioner javerià Chema Caballero i el fotoperiodista Gervasi Sánchez, a través de valuosíssims documents gràfics i orals, ens mostren el testimoni de les víctimes de la guerra a Sierra Leona, els esforços per rehabilitar-se i les esperances suscitades pel procés de pau.
Ébano. Ryszard Kapuscinski. Ed. Anagrama, 2000.
Descripció de viatges i situacions a diferents països africans a l’època post-col·lonial. INDISPENSABLE!
Donde anidan los ángeles, Vicente Romero. Editorial Destino.
Vicente Romero diu que no creu en Déu, però sí en els miracles, perquè els fem nosaltres. Igualment, creu en els àngels perquè els ha conegut.
Els àngels nien als llocs més foscos de la Terra, i dediquen les seves vides a treballar amb els més pobres i castigats dels seus habitants. A través de les seves converses amb els qui arrisquen la vida per als altres, ens aproximem a l’enteniment de les raons humanes que van portar aquests homes i dones, joves i no tan joves, a desplaçar-se a les zones més calentes del planeta, lluny de les seves llars i les comoditats de la nostra societat; o a rebel•lar-se contra els seus països contra la injustícia, posant en joc la seva vida.
Entre els “àngels” retratats en aquest llibre hi ha el sacerdot Nicolás Castellanos Franco, que treballa com a missioner en un dels llocs més pobres de Bolívia; el Pare Blanc Ángel Olaran, que porta trenta anys en terres d’Etiòpia; Somaly Man, venuda en la seva infantesa i prostituïda durant anys, que ha dedicat la seva vida a combatre la prostitució infantil al seu país, i molts d’altres.
Un testimoni humà colpidor i emocionant. Una reivindicació de la solidaritat i la lluita contra la injustícia.
Ángeles de Wukro, de Mayte Pérez Báez. Kailas Editorial.
Ángel Olaran és un missioner espanyol dels Pares Blancs.
Després de vint anys treballant a Tanzània, li proposaren desenvolupar la seva labor al nord d’Etiòpia, a la regió del Tigray, fronterera amb Eritrea, concretament a la localitat de Wukro.
Allà és conegut com Abba Melaku (àngel de Déu). Viu i treballa a la Missió de Saint Mary, on realitza activitats i labors molt diferents: educació, reforestació, sanitat, higiene, ajuda assistencial, microcrèdits.
Aquest llibre reuneix diferents relats sobre la història d’aquest home i el treball que ha realitzat en aquesta terra oblidada, plena de misteri i constantment devastada per la guerra.
Àfrica. Rupert O. Matthews. Editors S.A., 1990.
Llibre de fotografies de diferents llocs d’Àfrica
El Emperador Ryszard Kapuscinski. Ed. Anagrama, 1989.
Relats basats en entrevistes amb personal del palau de l’Emperador Haile Selassie, persones que desenvolupaven tasques a vegades força surrealistes.