La genètica, un ambient estimulant i una nutrició adequada són factors fonamentals per als aprenentatges escolars. La importància d’una nutrició adequada comença abans de néixer, amb la nutrició de la mare. Les deficiències nutricionals que durant l’embaràs tenen més potencial per causar efectes adversos en els aprenentatges escolars són una inadequada aportació de proteïnes, així com una deficient aportació de ferro i de iode.
Aquestes mancances provoquen dificultats en la coordinació visomotora i en la motricitat fina en general, així com pobresa de vocabulari, problemes de lectura, un llindar d’atenció baix, trastorns conductuals, etc.
La desnutrició en els primers anys de vida té un efecte més gran que el que pugui tenir en edats més avançades, ja que pot ocasionar alteracions que poden ser permanents i irreversibles. Entre aquestes alteracions es troben valors baixos en les proves de llenguatge, en les perceptuals i de raonament abstracte, així com pobresa de memòria, labilitat emocional i falta de motivació.
La malnutrició prenatal i postnatal són, doncs, factors de risc i predictors de baix rendiment escolar, per la qual cosa és important que les famílies adoptives dels nens procedents de zones amb malnutrició crònica, com és el cas d’Etiòpia, ho tinguin en compte per dur a terme accions de detecció i prevenció al més aviat possible, ja que un cop incorporats a les seves noves famílies aquests nens també s’incorporen a una societat amb altes demandes en els aprenentatges escolars.
Maig 2013
La dieta etíop està composta principalment per cereals (blat de moro, sorgo, teff), cultius d’arrels i tubercles (ensete, patates, batates), llegums i llavors oleaginoses.
Tot i l’abundant població ramadera, el subministrament alimentari procedent de productes pecuaris és molt limitat, especialment en les àrees rurals, si exceptuem les zones nòmades on la llet és un dels components principals de la dieta.
Més de la meitat dels menors de cinc anys i més de la quarta part de les dones a Etiòpia són anèmics, i n’és la causa principal la manca de ferro deguda al baix consum d’aliments d’origen animal.
La manca de iode té encara una prevalença elevada, en particular en les zones muntanyoses del país. El 2005, només el 20% de les llars consumia sal adequadament iodada.
La manca de vitamina A és un greu problema de salut pública que afecta els nens petits i les seves mares, i arriba a nivells alarmants a Amhara i el Tigray.
El consum de calories per dia a Etiòpia és de 1.667, menys de la meitat de les calories que consumim en els països desenvolupats.
Totes aquestes circumstàncies es consideren factors de risc pel que fa als aprenentatge escolars, ja que si un nen arriba a l’edat escolar després d’haver patit desnutrició crònica en els seus primers anys, així com retard en el creixement i retard en el seu desenvolupament cognoscitiu, és probable que el seu rendiment escolar es vegi afectat negativament en alguna forma i intensitat.
Les alteracions estructurals en el cervell depenen de la durada i de la intensitat de la privació nutricional, així com també de l’estadi en què es trobi el cervell en aquell moment. El període de màxim creixement cerebral és el que ofereix major vulnerabilitat. Els dos primers anys de vida són clau en aquest sentit.
Les possibilitats de revertir aquests condicionants adversos depenen en gran mesura de les interaccions mútues de diversos factors, entre els quals són fonamentals un diagnòstic precoç, una rehabilitació apropiada i de qualitat per mitjà de programes que estimulin les funcions cognitives deficitàries i un suport psicosocial i afectiu adequat, tant per part de les mateixes famílies com de la comunitat educativa.
Margarita Muñiz Aguilar
Institut Famìlia i Adopció