Celebrar l’Any Nou al setembre
La festa de l’Enkutatash, o Any Nou, se celebra a Etiòpia el primer dia del mes de Meskerem segons el seu calendari julià, que coincideix amb l’11 de setembre (12 de setembre els anys de traspàs) del nostre calendari.
El nou any arriba després de la temporada de pluges, quan tot floreix, les terres altes es cobreixen de margarides de color groc intens i s’inicia l’època de collites, moment associat sempre a festes i celebracions.
Meskerem es considera un mes de transició de l’any vell al nou, un temps per expressar les esperances i somnis per al futur. El dia de Cap d’Any se celebra amb cants, balls, intercanvi de regals, repartiment d’aliments i menjars familiars.
Enkutatash significa “regal de joies”. La celebració té el seu origen en una antiga llegenda: quan la reina de Saba va tornar de la seva visita al rei Salomó a Jerusalem, els seus ministres i generals van celebrar el seu retorn omplint el tresor reial amb joies.
Aquí també comença un any nou cada mes de setembre: el nou curs escolar. Potser per a alguns no sigui un temps d’alegria i celebració, ans al contrari. Però podria ser-ho, per què no?
DAVANT UN NOU ANY ESCOLAR
Octubre 2012
El nou curs escolar podria ser un temps d’alegria i celebració per a tots els alumnes, i no només per als qui els va bé, si el plantejament fos correcte. I, segons ens ensenyen a l’escola, no és possible trobar la solució a un problema si el plantejament no és correcte.
Vejam. Per a alguns nens i les seves famílies el nou curs escolar és una font d’estrès, de conflicte i de frustració perquè no poden, els costa sang, suor i llàgrimes, assolir els objectius escolars. La pregunta seria: per què fracassen? Però aquesta pregunta està mal plantejada perquè, en realitat, no és l’alumne qui fracassa, sinó el sistema educatiu. Així que la pregunta correcta seria: per què fracassa el sistema?
Potser la resposta a aquesta pregunta és fora del nostre abast, però el que sí és a les nostres mans és fer-nos el plantejament correcte: no és el nostre fill o filla qui fracassa, sinó el sistema. Aquest simple canvi de perspectiva pot significar que no els fem a ells responsables de la situació, sinó al sistema, que no té en compte la diversitat. Perquè els éssers humans som diversos i variats, tenim habilitats diferents, madurem a velocitats diferents i pretendre el contrari és una incapacitat del sistema, no dels alumnes.
I si a l’escola el que reben és judici, rebuig o incomprensió per no adaptar-se a les exigències curriculars, és important que en la família trobin l’acceptació, el reconeixement i la valoració que els serveixi d’ales per sobrevolar les incoherències del sistema, que només veu en ells les seves limitacions en comptes de les seves potencialitats.
En el següent documental es fa una interessant reflexió sobre el sistema educatiu. Hi podem veure i escoltar més de 90 entrevistes a educadors, acadèmics, professionals, autors, mares i pares i fer un recorregut per 8 països d’Iberoamèrica i Espanya passant per 45 experiències educatives no convencionals. Més de 25.000 seguidors a les xarxes socials abans de la seva estrena i un total de 704 coproductors que van participar en el seu finançament col·lectiu converteixen La educación prohibida en un important document de reflexió sobre la necessitat de trobar noves formes d’ensenyar.
http://www.educacionprohibida.com
Margarida Muñiz Aguilar
Directora de Recursos en línia
Institut Família i Adopció