L’avió pioner de l’aviació etíop i el símbol de l’aposta de modernització de l’Etiòpia del segle XX
Tsehay ( ፀሐይ ), significa “Sol” en llengua nacional d’Etiòpia (Amhàric). Precisament, va ser el nom que va rebre el primer avió construït al país africà a principis de 1935. Se’l va anomenar així en honor a la princesa Tsehay, filla de l’emperador Haile Selassie I, que va regnar de 1930 a 1974.
Aquesta aeronau històrica va ser fruit del treball conjunt entre el pilot alemany Herr Ludwig Weber i els enginyers etíops de l’època, emmarcat en el pla d’Etiòpia per modernitzar-se. De fet, aquest equip, format per l’emperador etíop per promoure el desenvolupament de l’aviació civil nacional, havia iniciat la construcció de tres avions. No obstant això, només se’n va arribar a completar un (Tsehay) i la construcció prevista dels altres dos avions va quedar paralitzada a causa de la invasió d’Etiòpia per part de la Itàlia feixista.
En aquest punt, cal destacar quatre moments que van marcar l’evolució de l’aviació a Etiòpia: el 1929 el país africà va comprar el seu primer avió; el 1935 va adquirir una flota considerable d’avions i el 1945 va fundar la seva aerolínia nacional (Ethiopian Airlines), que actualment vola a 130 països d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa.
Dit això, tècnicament Tsehay era un avió de doble comandament que posseïa components estructurals essencials, entre altres coses: controls de vol, tren d’aterratge fix, motor radial Walter Venus de 7 cilindres refrigerat per aire i 115 cavalls de força, hèlix Schwartz, fusellatge d’acer, ales fetes en gran part de fusta i el parabrisa de plàstic. Tsehay va realitzar el seu primer vol a principis de 1935 i va ser utilitzat per la Força Aèria Imperial Etíop per a vols d’enllaç i entrenament fins que el 1936 les tropes de l’Itàlia feixista, que havien començat la invasió del país a l’octubre de 1935, van ocupar Addis Abeba, la capital etíop.
Com és prou sabut, Etiòpia, un dels estats més antics d’Àfrica, és l’únic país del continent que mai no va ser colonitzat per europeus malgrat diversos intents Per exemple, va ser envaïda per Itàlia fins a tres vegades per imposar el colonialisme: 1895, 1896 i 1935. En els dos primers casos, el desenllaç va ser una derrota humiliant de l’invasor i en el tercer cas, el país europeu, conegut en aquesta època com Itàlia feixista o Itàlia mussoliniana, va aconseguir ocupar una bona part del país africà el 1936, després de bombardejos indiscriminats amb armes químiques (gas mostassa).
Tot i això, aquesta efímera ocupació va donar a Itàlia el temps “suficient” per robar diversos objectes del patrimoni històric etíop; per exemple, el primer avió que es va construir a Etiòpia (Tsehay). En conseqüència, la invasió colonial de l’Itàlia feixista i el robatori de l’històric avió en particular, entre altres coses, va obligar Etiòpia a aturar el camí cap a la modernització, el desenvolupament de l’aviació civil nacional i fins i tot, el pilot alemany Herr Ludwig Weber va abandonar el territori etíop. Mentrestant, Itàlia es va emportar l’aeronau el 1937 i la va exposar al Museu de l’Aviació de Caserta fins al 1941 i, posteriorment, al Museu de la Força Aèria Italiana a Vigne di Valle fins al 2024.
No ha estat fins aquest any 2024 quan per fi Itàlia ha tornat a Etiòpia, després de 90 anys de negociacions, l’avió robat. Actualment Tsehay, considerat un símbol del país i un tresor nacional, es troba exposat al Museu de la Victòria d’Adwa a Addis Abeba.
La història de Tsehay és molt semblant, entre d’altres, a la de l’obelisc d’Aksum, un bloc esculpit de 24 metres d’alçada i 160 tones de pes, construït al segle V a. C. Aquest monument va ser robat també durant l’efímera ocupació italiana el 1937 i, després d’haver-lo traslladat per parts, va ser aixecat a la cèntrica plaça romana de Porta Capena. Finalment, aquest mil·lenari obelisc, considerat sagrat pels etíops, va ser tornat a Etiòpia el 2005, després de gairebé set dècades d’àrdues negociacions entre els dos països.
Per acabar, convé recordar que la gran paradoxa existent a nivell internacional, que desconcerta i desconcertaria qualsevol persona amb sentit comú, és que un estat hagi de negociar durant dècades la restitució o devolució dels seus béns robats i saquejats durant una invasió o colonització. Alguns es refereixen als béns històrics robats dels territoris durant la invasió o època colonial com a “botí de guerra”. En aquest sentit cal destacar que els països africans als quals se’ls va desposseir dels seus béns històrics, no van buscar la guerra, sinó que se’ls va imposar. Per tant, els múltiples i diversos objectes saquejats durant l’època colonial van ser robats literalment i, en conseqüència, han de ser tornats als seus legítims amos per fer justícia.
Denberu Mekonnen
CEO Mekonnen & Brook Consulting