Etiòpia és coneguda com la “torre de l’aigua d’Àfrica” pel fet que el territori etíop, a diferència de la gran majoria de regions africanes que estan a poca alçada, s’estén per zones altes que reben abundant aigua de la pluja i, en conseqüència, hi neixen grans rius.
Així mateix, Etiòpia és un país donant net d’aigua per excel·lència. Els seus rius principals creuen les fronteres transportant, a més d’aigua, sòls valuosos per drenar principalment les regions àrides de països veïns. Per exemple, a Etiòpia neixen els grans rius de Somàlia (el riu Wabi Shebelle i el riu Genale); el riu Omo, principal riu tributari del llac Turkana, la segona reserva d’aigua dolça més gran de Kenya o el riu que aporta el 86% del cabal total de Nil, que recorre el Sudan, Egipte i desemboca al Mar Mediterrani (el riu Abay – Nil Blau-), entre d’altres. Per tot això, l’aportació d’Etiòpia a l’abastament hídric dels països veïns és àmpliament coneguda.
Així doncs, el principal recurs natural d’Etiòpia és l’aigua. No obstant això, en el passat només es va aprofitar una mínima part del seu potencial hídric per falta de recursos econòmics i tecnologia per a la seva gestió. No obstant això, en les últimes dècades la situació està canviant. Etiòpia està invertint una bona part del seu PIB per explotar els seus abundants recursos hídrics per desenvolupar l’agricultura, la indústria i la xarxa de centrals hidroelèctriques i per augmentar la seva capacitat de subministrament d’aigua potable.
En aquest sentit, una de les mesures del país per a l’aprofitament eficient dels seus recursos hídrics és la construcció de nombroses preses en els seus rius, més que qualsevol altre país d’Àfrica. Algunes ja estan en funcionament i d’altres en plena construcció, com la Gran Presa del Renaixement Etíop (GERD, per les sigles en anglès) al riu Abay (Nil Blau).
En el cas particular de la Gran Presa del Renaixement Etíop, es va començar a construir al 2011 i un cop acabada, durant aquest 2021, es convertirà en la presa hidroelèctrica més gran d’Àfrica i una de les més grans del món (145 metres d’altura i 1.800 de longitud) amb una capacitat de producció de 6.500 megawatts d’energia (16.000GW/h a l’any). Aquest fet suposa augmentar en un 115% la capacitat de generar energia d’Etiòpia. A més, la presa hidroelèctrica proporcionarà energia elèctrica econòmica, produïda de forma neta i renovable, als països veïns: Eritrea, Kenya, Sudan, Sudan del Sud, Djibouti i fins i tot, Egipte.
D’altra banda, la presa i el seu embassament crearan un gran llac artificial de 247 quilòmetres quadrats amb capacitat d’emmagatzemar 74.000 milions de metres cúbics, la qual cosa el convertirà en una nova zona de pesca i en un pol d’atracció turística. D’aquesta manera, es crearan noves activitats econòmiques a la regió i, en conseqüència, noves fonts d’ingressos.
En resum, la Gran Presa del Renaixement Etíop (GERD), símbol de modernització de l’economia etíop, és un projecte d’infraestructura imprescindible i vital per fer front a les demandes de la població etíop en ràpid creixement i a les necessitats de desenvolupament i industrialització d’Etiòpia.
Denberu Mekonen
Autor de Rumbo a Etiopía i soci fundador de Mekonnen & Brook Consulting.