Els especialistes afirmen que l’etimologia del mot cafè, coffe en anglès o kāfēi en xinès, està emparentada amb Kaffa, el nom de la regió sud-oest d’Etiòpia on es va descobrir la planta de la qual s’extreuen les llavors del cafè al segle V.
Segons la versió més estesa, Kaldi, un pastor de Kaffa, va descobrir casualment el cafè quan es va adonar que les seves cabres tenien un comportament estrany perquè havien rosegat les baies del cafè dels arbustos. En Kaldi va pensar que estaven posseïdes pel dimoni, i va recórrer als monjos d’un monestir local, els quals van comprovar els efectes energitzants d’aquelles llavors vermelles, i, després, van començar a ingerir-ne per poder romandre desperts durant els oficis nocturns.
Al segle XV el cafè etíop va començar a exportar-se als territoris musulmans i àrabs; així Etiòpia va esdevenir el primer exportador de cafè. Des d’aleshores, el cafè etíop es va expandir per tot el món com a cafè aràbic.
Actualment, Etiòpia destina la meitat de la producció de cafè al consum intern; això el converteix en un dels països més cafeters del món. Així doncs, els etíops tenen l’honor d’haver estat els primers consumidors de cafè del món, començant pels monjos de Kaffa. Per tot plegat, el cafè a Etiòpia és molt més que una infusió: és una de les expressions més característiques de la cultura etíop.
La preparació del cafè es coneix com “La cerimònia del cafè” i és un ritual diari que reuneix la família i els veïns. Per començar, les amfitriones, mudades amb els vestits tradicionals, ambienten l’espai de la celebració escampant herbes aromàtiques i cremant encens.
El ritual, de dura entre dues i tres hores, continua torrant els grans de cafè en una paella especial; després, es molen a mà en un morter i es bullen en una cafetera tradicional. Un cop s’ha preparat el cafè, se serveix en tassetes en tres rondes: la primera s’ofereix a les persones grans i als hostes; les altres dues, a la resta de convidats. Durant la cerimònia, també s’ofereixen crispetes, cigrons i ordi torrats, pa i beguda tradicional.
Des del punt de vista econòmic, el cafè és el segon producte més comercialitzat al món, després del petroli, i mou anualment més de 165 milions d’euros. Això pot fer pensar que Etiòpia podria beneficiar-se del negoci milionari del cafè. Tanmateix, la realitat no és aquesta perquè el 90% dels beneficis del comerç internacional del cafè no provenen de l’exportació dels grans, sinó de la comercialització, la torrefacció i l’envasat.
D’aquest procés industrial que transforma els grans de cafè en productes acabats, se n’encarreguen els països industrialitzats, que ni tan sols cultiven cafè. Per tant, els països que el conreen només obtenen el 10% dels beneficis totals del gran negoci del cafè.
Etiòpia té un gran potencial de cara al futur del negoci del cafè processat, de manera que ofereix moltes possibilitats a les empreses del sector que vulguin treballar al país.
Denberu Mekonen
Autor de Rumbo a Etiopía i soci fundador de Mekonnen & Brook Consulting.