El 29 de juny el cantant i activista Hachalu Hundessa va ser assassinat a Addis Abeba, fet que va desencadenar una sèrie de protestes en les quals prop de 250 persones van perdre la vida i unes 5.000 persones van ser arrestades per les autoritats etíops (Font: The New York Times).
Durant els primers dies de protestes vam presenciar, a través de les xarxes socials, com els manifestants cremaven edificis, tiraven estàtues i com l’exèrcit es desplegava per reprimir les protestes. Després, res. El govern etíop va incomunicar el país sencer –gest gens sorprenent– perquè no es filtressin més imatges de les vulneracions dels drets humans que es produeixen en el país.
Hachalu Hundessa va ser la veu dels joves oromo durant el mandat d’Hailemariam Desalegn i, utilitzant la seva veu i les seves lletres, va contribuir en la caiguda d’aquest. Després, s’havia erigit, també, com una de les veus reformistes que es mostraven contràries a les polítiques del Primer Ministre Abiy Ahmed.
Mentre les fonts oficials acusen el partit de l’oposició –Front d’Alliberació Oromo– de l’assassinat i les protestes, l’oposició acusa el govern de l’assassinat del jove oromo pel seu activisme antigovernamental. Mentrestant, el dia 10 de juliol fonts oficials van anunciar la detenció de dos homes que presumptament van matar a Hundessa per ordre del partit oromo.
El cantant i activista era part de l’ètnia més nombrosa del país, els oromo, que han estat històricament marginats i apartats. Les seves cançons carregades de contingut polític fan costat a milers de joves que lluiten dia a dia per tenir un futur digne i que advoquen per un canvi sistemàtic i estructural. També cal destacar que el seu assassinat no només ha mobilitzat els joves organitzats i polititzats sinó que també ha donat peu a protestes de caràcter ètnic. Molts etíops que no són oromo i que habiten territori oromo han denunciat haver estat assenyalats, perseguits i, en alguns casos, assassinats.
L’escalada dels conflictes ètnics al país és cada vegada més greu i preocupant. El nacionalisme unificat que el poder ens venia quan érem petits i hissàvem la bandera cada matí, s’esborrona davant l’evidència que la nació etíop està molt lluny de ser una i única. Si a això li sumem la deriva autoritària que ha pres el govern d’Abiy Ahmed davant d’aquest esclat de protestes, les tensions, la indignació i els morts estan assegurats. Totes aquelles reformes valentes que havia promès el Primer Ministre queden molt lluny ara; l’oposició política torna a estar entre reixes, els activistes i els periodistes també, l’exèrcit i la policia assassinen i terroritzen la població, hi ha un conflicte obert amb Egipte per la gestió del riu Nil, etc.
També cal assenyalar que les eleccions que havien de tenir lloc aquest 29 d’agost han estat ajornades sense nova data per la pandèmia de la Covid-19, fet que també ha generat cert malestar entre l’oposició que esperava aquest moment des de fa molts anys. Tot i els canvis promesos per Abiy Ahmed respecte a unes eleccions justes i lliures al país, la violència interètnica i la mala gestió de les protestes per part del govern fan que molts es qüestionin els motius reals que hi ha darrere d’aquest ajornament.
Les protestes per la mort d’Hundessa no només han tingut lloc a la capital etíop, sinó que la diàspora també ha sortit als carrers; a Londres es va tirar a terra l’escultura d’Haile Selassie, a Minnessota es va organitzar una manifestació multitudinària en suport a les persones que protestaven a Addis Abeba, i altres ciutats dels EUA han repetit gestos similars. Diaris de tot el món s’han fet ressò de què està passant dins del país. Malgrat que internet i les comunicacions han estat tallades pel govern, el món ja ha vist Etiòpia i la mort d’Hachalu Hundessa no serà una xifra més perquè el seu nom segueix ressonant com un eco en boca de la seva gent.
Bezawerk O.