Per què no avança a l’escola al mateix ritme que els altres?
Un nen o una nena de sis anys, en un entorn familiar i escolar adequat, té un llenguatge expressiu (paraules que usa habitualment) d’unes 2.600 paraules i un vocabulari receptiu (paraules que entén) d’entre 20.000 i 24.000 paraules.
Un nen adoptat als sis anys, la llengua materna del qual fos diferent, hauria d’aprendre una mitjana de 54 paraules noves cada dia per tal d’igualar les habilitats de comprensió del llenguatge dels seus companys de sis anys. A més, mentre que el nen adoptat s’està posant al dia, els seus amics de sis anys ja han afegit una mitjana de 5.000 paraules al seu vocabulari.
A això se suma el fet que, en haver passat els primers anys de vida en una institució, no ha rebut l’estimulació adequada en els períodes òptims de creixement cerebral, quan les anomenades finestres de l’aprenentatge estaven obertes. Passat aquest moment, l’esforç necessari per a aquest aprenentatge és més elevat.
Esperar que els nens adoptats de més grans assoleixin en un termini d’un a dos anys les competències escolars dels seus companys és poc realista. El que sol passar és que, mentre que els altres alumnes avancen a un ritme determinat, ells van quedant endarrerits a mesura que avancen els cursos.
És el que es coneix com a dèficit cognoscitiu acumulatiu. Sabem com ajudar-los en aquesta situació?
Llegiu l’article elaborat per l’Institut Família i Adopció a:
ARTICLES – Febrer 2012