El supercereal etíop, la nova moda a occident

Etiòpia és un país gastronòmicament ric, no només pel seu famosíssim cafè, sinó també perquè és on es troba el cereal de moda a occident, un cereal que ha estat alimentant el poble etíop des de fa més de 5.000 anys: el teff.

El poble abissini elabora amb aquest cereal unes grans creps, l’anomenada injera, i hi posa algunes saboroses i especiades salses a sobre. És un menjar pensat per ingerir amb les mans i en comunitat. Igual que passa amb el cafè, menjar injera també és una cerimònia que val la pena presenciar; una cerimònia on prima la família, el respecte i el fet mateix de compartir instants amb els éssers més estimats.

Durant molt de temps, el poble etíop ha tingut com a únic aliment aquesta base amb els guisats i salses, que podien ser de carn o de verdures segons la capacitat adquisitiva, l’època de l’any i la religió del comensal.

Per als que mai heu provat la injera, aquesta resulta ser una explosió de sabors, colors diversos i rics que no deixen a ningú indiferent. A més, si ha estat elaborada amb teff, el contrast del sabor agre de la base (resultat de la fermentació durant l’elaboració) amb el de les salses resulta realment deliciós.

D’altra banda, les despulles del teff s’usen en la construcció de cases de palla, les famoses i arquetípiques gojo bet, que trobem sobretot en entorns rurals. La palla es barreja amb tova i fang per formar una massa que serveix com a ciment. No obstant això, també és l’aliment per al bestiar.

Els petits grans de teff creixen a grans altituds i tenen un alt valor nutricional. Particularment tenen un alt contingut de calci, ferro i proteïna. A més, el teff és un aliment sense gluten, característica que el converteix en el paradigma alimentari d’occident. És per aquesta raó que cada vegada més botigues, a les nostres ciutats, ofereixen aquest producte.

Tot i que la internacionalització del teff podria ser una bona notícia, no ens sorprèn que estigui ocasionant danys col·laterals. La creixent demanda d’aquest cereal per part d’occident ha fet pujar els preus dins del país, fet que ha provocat que moltes persones etíops no hi tinguin accés. A més, els agricultors estan mal pagats per part de les multinacionals que estan explotant els terrenys de cultiu.

Malgrat que països com Espanya estiguin intentant conrear teff en terres pròpies, encara no s’ha trobat una solució duradora per combatre aquest creixent augment de preus. Un cop més, les multinacionals europees ens deixen danys col·laterals, segurament perquè les lleis són laxes amb ells o directament no existeix tal regulació.

És complicat dir que tal idea o tal altra és una solució, però qualsevol compra que es faci amb consciència i responsabilitat ajuda a avançar cap a un remei favorable per a ambdues parts.

Bezawerk Oliver

Berenars en amhàric

5a sessió: La salut 

Dijous 21 de març, de 18.30 a 20 hores.

A la seu d’AFNE: Avinguda Diagonal, 365 1º2ª. BARCELONA

 

ACTIVITAT GRATUÏTA

Com inscriure-s’hi?

Si t’hi vols inscriure, omple aquest formulari (1 per persona).

Més informació: gestio@afne.org o trucant al 93 488 34 45

 

Com es diu «bon dia» en amhàric?
I «gràcies»? I «quant val»?

Si ho voleu aprendre,
venu als berenars en amhàric!

Us oferim un espai de pràctica d’aquesta llengua etíop i de descoberta dels costums i les característiques d’aquest país. Us proposem una sèrie de sessions de conversa per aprendre les expressions i el vocabulari bàsics per comunicar-se en amhàric.

Conversa + berenar?

Sí. Cada sessió girarà al voltant d’algun objectiu (presentar-se, preguntar alguna cosa…) o d’algun tema (la ciutat, els aliments…), i se’n aprendran aquelles paraules i estructures lingüístiques fonamentals.

Tot plegat ho acabarem amb un berenar elaborat amb productes etíops o relacionats amb Etiòpia que també serà motiu de conversa… en amhàric!

A més, els assistents disposaran dels recursos i materials didàctics de les diferents sessions en un espai compartit i cadascú avançarà segons les seves possibilitats.

Qui son els professors?

Les sessions les conduiran la Tsion i el Gerard Poch.

Quan i on?

Un dijous al mes de 18:30 a 20h a la seu d’AFNE (Av. Diagonal, 365, 1r 2a, Barcelona).

Sessions Previstes:
-21/03/2019
-11/04/2019
-09/05/2019
-13/06/2019

Sessions realitzades:
-15/11/2018
-13/12/2018
-10/01/2019
-14/02/2019

 

 

 

 

A Muketuri, també treballem per la igualtat

“L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”, va dir Nelson Mandela.

La defensa de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones comença des de petits i amb l’educació.

Al centre de Muketuri ho treballen així: un grup d’exalumnes fa representacions sobre la importància que les nenes vagin a l’escola.


Des d’AFNE recolzem la iniciativa i esperem que els nens i nenes del centre siguin futurs ciutadans que construeixin una societat més igualitària i justa i estimin el seu país.

Crònica breu del nostre viatge a Etiòpia

Aquestes ratlles volen servir d’agraïment a la gent d’Etiòpia amb qui hem coincidit al llarg de les tres setmanes que hi hem viatjat.

El nostre ha estat un viatge de retorn, especialment per als nostres fills, la Tigist i en Jonan, que no havien trepitjat sol etíop des que van arribar a Catalunya fa 9 anys i mig.

La il·lusió els brillava als ulls quan agafàvem l’avió de Barcelona a Addis Abeba.

Era un viatge que havíem preparat amb molta cura i intenció, però potser no esperàvem que el que hi viuríem ens deixaria una empremta tan forta.

Ens hi han acompanyat els seus tiets, i creiem que ha estat un encert anar-hi amb algú amb qui compartim un lligam tan estret.

 

Estem convençuts, com moltes famílies adoptives, que conèixer les seves arrels els pot ajudar a forjar-se una identitat plena. I a més, volíem que coneguessin el seu país d’origen de primera mà.

Després d’uns dies a l’Est del país (Harar i Parc Nacional Awash), hem anat a Muketuri, on hem conegut l’empenta inesgotable d’unes dones que estan entregant la seva vida perquè les condicions de vida d’infants, joves i dones millorin, i de retruc les de la seva comunitat.

Ens ha sorprès gratament la quantitat d’iniciatives en marxa. D’entre elles, volem destacar una llavor per al futur, que ens va semblar imprescindible: la residència per a noies, actualment en ampliació, que permet que joves dels kebeles segueixin estudiant per treure’s la secundària o la formació professional.

Una mica més al nord, a les muntanyes Choke, hem conviscut amb una comunitat pagesa que ens ha ofert hospitalitat i ens ha regalat uns dies preciosos en què hem conegut la seva forma de vida.  El que hi hem viscut ha estat d’una intensitat humana tan gran, que ja mai no s’esborrarà de la nostra memòria. Gràcies Mulu Eco Lodge!

I no gaire lluny del llac Tana, hem pogut compartir la meravellosa experiència d’Awra Amba, on des de 1972 un grup de dones i homes han desenvolupat un projecte de vida en què els principis del treball cooperatiu i la redistribució justa dels recursos, la igualtat de gènere, el respecte als infants i als qui no es poden valdre per si mateixos, són una realitat, i no només paraules buides. És un lloc on es percep com els canvis culturals en positiu poden aportar prosperitat i harmonia a les persones.

I finalment a Desse, la ciutat de naixement d’en Jonan i la Tigist, el colofó del nostre viatge.  Desse, «La meva alegria» en amhàric, una autèntica sorpresa. Una ciutat poc visitada, on no hi havia res espectacular per veure, però que a nosaltres ens ha captivat i on, de ben segur, tornarem algun dia.

 

Família Masllorens Mas