Crònica breu del nostre viatge a Etiòpia

Aquestes ratlles volen servir d’agraïment a la gent d’Etiòpia amb qui hem coincidit al llarg de les tres setmanes que hi hem viatjat.

El nostre ha estat un viatge de retorn, especialment per als nostres fills, la Tigist i en Jonan, que no havien trepitjat sol etíop des que van arribar a Catalunya fa 9 anys i mig.

La il·lusió els brillava als ulls quan agafàvem l’avió de Barcelona a Addis Abeba.

Era un viatge que havíem preparat amb molta cura i intenció, però potser no esperàvem que el que hi viuríem ens deixaria una empremta tan forta.

Ens hi han acompanyat els seus tiets, i creiem que ha estat un encert anar-hi amb algú amb qui compartim un lligam tan estret.

 

Estem convençuts, com moltes famílies adoptives, que conèixer les seves arrels els pot ajudar a forjar-se una identitat plena. I a més, volíem que coneguessin el seu país d’origen de primera mà.

Després d’uns dies a l’Est del país (Harar i Parc Nacional Awash), hem anat a Muketuri, on hem conegut l’empenta inesgotable d’unes dones que estan entregant la seva vida perquè les condicions de vida d’infants, joves i dones millorin, i de retruc les de la seva comunitat.

Ens ha sorprès gratament la quantitat d’iniciatives en marxa. D’entre elles, volem destacar una llavor per al futur, que ens va semblar imprescindible: la residència per a noies, actualment en ampliació, que permet que joves dels kebeles segueixin estudiant per treure’s la secundària o la formació professional.

Una mica més al nord, a les muntanyes Choke, hem conviscut amb una comunitat pagesa que ens ha ofert hospitalitat i ens ha regalat uns dies preciosos en què hem conegut la seva forma de vida.  El que hi hem viscut ha estat d’una intensitat humana tan gran, que ja mai no s’esborrarà de la nostra memòria. Gràcies Mulu Eco Lodge!

I no gaire lluny del llac Tana, hem pogut compartir la meravellosa experiència d’Awra Amba, on des de 1972 un grup de dones i homes han desenvolupat un projecte de vida en què els principis del treball cooperatiu i la redistribució justa dels recursos, la igualtat de gènere, el respecte als infants i als qui no es poden valdre per si mateixos, són una realitat, i no només paraules buides. És un lloc on es percep com els canvis culturals en positiu poden aportar prosperitat i harmonia a les persones.

I finalment a Desse, la ciutat de naixement d’en Jonan i la Tigist, el colofó del nostre viatge.  Desse, «La meva alegria» en amhàric, una autèntica sorpresa. Una ciutat poc visitada, on no hi havia res espectacular per veure, però que a nosaltres ens ha captivat i on, de ben segur, tornarem algun dia.

 

Família Masllorens Mas

 

Relat del viatge de retorn a Etiòpia de les famílies d’en Haile i en Girum, dos etíops madrilenys de 12 anys

Comencem un nou curs compartint el relat que ens han fet arribar les famílies d’en Haile i en Girum, dos etíops de Madrid, que aquest estiu han realitzat el viatge de retorn a Etiòpia. Una lectura molt recomanable!

Nuestro viaje a Etiopía – Girum y Haile

Este viaje comenzó hace unos años cuando nuestros hijos empezaron a preguntarse si tendrían hermanos en Etiopía, y siguió con unas colonias de verano de AFNE, y continuó con todas las familias que conocimos ahí y…un día a principios de este año creímos que había llegado el momento de volar otra vez, esta vez en un viaje de retorno, 12 años después, con nuestros hijos Haile y Girum.

Viajar con nuestros hijos a Etiopía para descubrir y conocer con ellos su país de origen es la mayor aventura que hemos emprendido después de la adopción. Ha sido una experiencia en todos los sentidos, física, emocional y algo más profundo, a lo que todavía no conseguimos poner nombre. Partimos con muchas ganas, llenos de curiosidad, entusiasmo… y muchas dudas e incertidumbres.

A la vuelta de un mes, ya en casa y habiendo reposado un poco el viaje, nos damos cuenta de que ha sido dar un gran paso hacia delante, ha sido un paso entre otras cosas en nuestra relación madre-hijo, un paso que nos ayudará mucho en el futuro. Nunca hemos tenido dudas sobre nuestros lazos pero después de este viaje se han hecho más fuertes, no hay fisuras. Y lo más importante, observamos a nuestros hijos y sentimos que han vuelto más seguros de si mismos, tranquilos y sonriendo.

Ha sido un viaje donde hemos reído, nos hemos emocionado, pasado nervios, discutido, bailado, cantado, nos hemos calado hasta los huesos, nos hemos comprendido mucho más y sobretodo nos hemos querido. Ha sido genial. Hemos tenido la suerte de hacer el viaje las dos familias, las madres tenemos un vínculo especial desde que nos conocimos en AFNE, saber que la otra persona te entiende y está viviendo lo mismo hace todo más sencillo. Además, viajar con nuestros nuevos integrantes de la familia, nos ha permitido conocernos más profundamente, y tener su compañía y apoyo ha sido muy importante. También ha sido un privilegio para ellos, porque les ha reafirmado un vínculo muy especial con Girum y Haile.

Recordamos muchas veces las conversaciones con Ricard que nos aconsejó hacer este viaje y nos relató su experiencia, las palabras de Santi, de IPI, que entre otras cosas nos dijo que esa puerta tarde o temprano los niños acaban abriéndola. Ambos fueron muy prudentes con sus palabras porque un viaje en busca de los orígenes indudablemente es diferente para cada uno y no se sabe cómo va a discurrir, y el discurrir en el tiempo es largo. Queremos ser igual de prudentes, pero es verdad que, a día de hoy, nuestra experiencia es muy positiva, sentimos que este viaje es el inicio de un viaje más largo. Es un viaje de descubrimientos.

Haile y Girum describen el viaje como una experiencia inolvidable y bonita. Inquietante al principio pero en la que luego se fueron todos los miedos. Les ha encantado conocer la cultura, creencias y costumbres de su país de origen. En sus palabras “La gente es muy maja. Este viaje me ha ayudado a conocer un poco más el país del cual vengo y también me ha completado en cierto sentido. Como si ahora conociera una parte de mí mismo que antes no conocía”. Conocer Muketuri, el sitio con el que tantas veces se han asomado a Etiopía fue muy gratificante, se sintieron “como si estuvieran con ellos mismos”. Les ha encantado descubrirlo juntos porque a los dos les parecía fascinante ver cómo el otro descubría todo a la vez que él mismo, les daba sensación de relajación. Ambos dicen que están encantados de haber ido de pequeños porque así no tienen que imaginar ni tener dudas durante su futuro. 

Inagurem “l’Espai Afne”

Taula Rodona

 EXPERIÈNCIES DEL VIATGE DE RETORN


Aquest estiu, algunes nois i noies que han nascut a Etiòpia han tornat al seu país d’origen.
Alguns sols i d’altres amb les seves famílies en el seu “viatge de retorn”.

El proper divendres 27 de setembre a les 19:00h i a la seu d’AFNE ens explicaran les seves experiències.

Després de la xerrada hi haurà un petit fòrum-debat amb els “conferènciants” i les famílies i assistents.

Si hi esteu interessats podeu reservar plaça al telèfon 93 488 34 45 on la nostra nova secretària, la Teresa Berni, us atendrà amb molt de gust.

ENTRADES EXHAURIDES

El viatge de retorn i l’adolescència en els mitjans de comunicació

Pensem que els socis i sòcies d’AFNE podrieu estar interessats en conéixer aquest article publicat en el Magazine de La Vanguardia del passat diumenge 24 de juny, sobre els joves adoptats.

“El último reto de la adopción”

I també aquesta entrevista realitzada en el programa “Els matins de TV3”, a Anna Soler-Pont, sòcia d’AFNE i a Eva Gispert i Marta Fernández de la Reguera, de l’Institut Família i Adopció.

“El viatge de retorn per retrobar els orígens”
Salutacions,

AFNE