Potenciant la creativitat i la imaginació

En aquest nou article sobre Muketuri, Laura i Gaya ens expliquen la seva experiència en posar en pràctica un taller artístic amb les mestres que atenen els més de 275 nens i nenes que assisteixen diàriament al centre maternoinfantil de Muketuri.

Sovint les classes d’art al centre maternoinfantil de Muketuri s’han basat en aprendre com es dibuixa una casa, un mico, un vestit… tot això repetint, donant poca cabuda a la creativitat i a l’espontaneïtat que tant caracteritza els nens i les nenes.

La repetició no és errònia, però si és l’únic enfocament que s’ofereix, sí que acaba limitant molt la creativitat i les idees que tenen els nens per afrontar la matèria i donar cabuda a la seva imaginació.

Juntament amb les missioneres, vam proposar organitzar tallers de plàstica per a les mestres, perquè experimentessin noves activitats amb el propòsit que a la llarga les posessin en pràctica amb els nens. Moltes no relacionen les classes d’art amb activitats creatives ni imaginatives. Per tant, és fonamental que visquin i coneguin altres maneres d’entendre l’art i que sobretot les entenguin com un aprenentatge imprescindible com les matemàtiques o la llengua.

Abans de l’hora de dinar, juntament amb Melleniah, Betelhem, Zenebech, Emebet, Konjid i Asnaku ens hem reunit a l’oficina de la directora per fer el taller d’art. Han estat totes molt puntuals; de seguida s’han acomodat i han començat a mirar els materials que havíem deixat sobre la taula.

El plantejament del taller amb les mestres s’ha basat en tres activitats. La primera consistia a decorar la seva llibreta de treball amb la tècnica del collage, amb papers de seda de colors i dibuixos fets amb ceres.

 

Des del primer moment s’han mostrat molt receptives i no han dubtat ni un moment a posar en pràctica l’activitat que els estàvem proposant. La finalitat de folrar la llibreta era adonar-se que tant els nens com le mestres han de donar importància al seu treball des del primer moment. Així fan únic el seu quadern, que es converteix en una peça irrepetible i, sobretot, bonica.

En finalitzar la de la llibreta, hem proposat una altra activitat que col·loquialment anomenem “la màgia”. Consisteix a pintar un paper amb ceres de diversos colors i posteriorment cobrir-lo amb un altre color més fosc per així poder fer dibuixos a sobre, rascant. A mesura que anaven experimentant la tècnica, anaven atrevint-se a utilitzar altres colors i a fer noves propostes sobre l’activitat.

Per finalitzar, hem remarcat la importància que té acabar bé les coses, per això hem retallat els dibuixos i els hem enganxat en cartolines de colors.

Hem acabat el taller parlant dels materials que tenen al voltant de l’escola: herbes, trossos de troncs, palla, tots són un bon recurs per fer servir en activitats imaginatives i noves per treballar amb els nens. L’important és que s’adonin que no és necessari disposar de materials cars o difícils d’obtenir per crear grans coses. Per això, hem agafat diversos fulls i troncs i hem proposat que cadascuna d’elles representés casa seva i introduís aquests materials en l’activitat. Les mestres de seguida s’han llançat a agafar més i més fulles, convertint-les en teulades, pastura, arbres… Han dibuixat i enganxat amb papers els detalls que conformen casa seva i sorpreses comentaven com anaven quedant les cases de les companyes.

Al final, hem proposat penjar els dibuixos a la paret perquè totes poguéssim veure els treballs realitzats i enmig de rialles hem conclòs que podíem reconèixer Muketuri en aquelles sis cases on treien el cap cadascuna de les personalitats de les mestres.

Elles mateixes s’han sorprès de la pluralitat de resultats que havien sortit d’una mateixa activitat. Sobretot, com havia resultat de divertit i satisfactori.

Quan vaig arribar a Muketurri, a Etiòpia en general, m’imaginava que els nens, artísticament parlant, serien molt més espontanis que els nens amb qui havia treballat anteriorment. Tanmateix, no va ser així. En proposar dibuixos lliures i amb llapis de diferents colors sovint no sabien què fer i fins i tot estaven a l’espera que els donés un model a seguir.

Amb el temps em vaig adonar que aquests nens s’expressaven millor a partir de treballs en 3D, més manuals i amb volum. El paper no és un estri amb el qual conviuen habitualment. Es desenvolupen millor amb el material del carrer, amb el qual sí que obren la seva imaginació. Així que les activitats amb les mestres s’han enfocat a trobar aquest equilibri entre el que saben i tenen i el que poden descobrir amb tot això.

Laura Mestre.

Voluntària d’AFNE a Muketuri.

The Athlete

 AFNE us convida a l’única projecció de la pel·lícula THE ATHLETE (VO subtitulada en català)una ficció que recrea la història de superació de l’atleta etíop Abebe Bikila!

Aquest dissabte 20 d’abril, a les 19:00h a l’Auditori Axa de l’Illa Diagonal (Av. Diagonal 547, Barcelona).

Comptarem amb la presència del director i actor protagonista Rasselas Lakew.

Entrades a la venda el mateix dia a l’Auditori (5 € no socis, 3 € socis).

Tots els beneficis de la projecció aniran destinats al centre maternoinfantil de Muketuri.

Trailer THE ATHLETE.

Més sobre Abebe Bikila – article en “El Mundo Deportivo”.

Entrevista a Catalunya Ràdio a Rasselas Lakew, director de THE ATHLETE,

i Bisrat Armadàs, jove catalana adoptada a Etiòpia i atleta federada.

Us hi esperem!

Exposició UNITS A ETIÒPIA

Moltíssimes gràcies a tots i totes els que vau participar enviant les vostres fotografies. Del total de fotos rebudes, més de 100, se n’han seleccionat 35, que formaran part de l’exposició itinerant “Units a Etiòpia”.

Barcelona Photobloggers ha tingut cura de la selecció i el muntatge de l’exposició que s’inaugurarà el divendres 12 d’abril a les 19:00 h al Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán. (C. Reis Catòlics 16-34. 08017 Vallvidrera, Barcelona).

L’exposició es podrà visitar del 12 al 30 d’abril, totes les tardes laborables de 16.00 – 21.30 h i els matins de dimarts, dimecres i dissabtes de 10.00 – 14.00 h.

 

 

 

 

 

 

A les 19:30 h es projectarà al mateix lloc el documental Town of Runners.
És una bona oportunitat per a tots aquells que encara no l’heu pogut veure!

Colònies 2013

COLÒNIES D’ESTIU AFNE 2013

Tens de 6 a 12 anys? 

T’agrada divertir-te,  estar amb els amics i conèixer gent?

T’ho passes bé explorant i fent excursions? T’encanta l’aigua?

Vols aprendre danses i música etíops?

Tens ganes de conèixer més Etiòpia, veure’n vídeos i imatges?

T’emocionen els jocs de nit?

I els esports?

I les activitats lúdiques?

Si tens moltes ganes de viure un estiu diferent…

NO ET PERDIS AQUESTES COLÒNIES!



 

 

 

 

 

 

A causa del gran èxit de les colònies de l’estiu passat, AFNE, en col·laboració amb Decolònies, hem organitzat novament activitats a la natura per a nens i nenes de 6 a 12 anys que vulguin gaudir d’una setmana d’aventures a l’aire lliure.

Qui pot participar?

Nens i nenes, d’entre 6 i 12 anys d’edat. Les colònies estan adreçades per als nens i nenes de famílies sòcies i no sòcies d’AFNE.

Quan?

L’última setmana de juny, del 25 al 29, ambdós inclosos.

On?

La casa de colònies Roques Blanques, situada en un paratge natural d’alta muntanya, es troba a 2 km de Ribes de Freser (Ripollès), a 120 km de Barcelona i 97 km de Girona.

Organitzadors i responsables:

AFNE organitza les colònies en col·laboració amb Decolònies, empresa especialitzada en organitzar activitats a l’aire lliure.

Preu:

El preu de les colònies de cinc dies de durada és de 250 € per als socis i sòcies d’AFNE i 265 € per als no socis.

S’aplicarà el 10% de descompte quan s’inscriguin dos o més membres de la mateixa família.

El preu no inclou el transport a la casa de colònies.

Transport:

AFNE s’encarregarà d’organitzar el transport per a tots aquells participants que surtin des de Barcelona. Aquest transport serà en tren o autocar en funció de la demanda.

Inscripció:

Cal emplenar el document de preinscripció amb les dades personals de cada participant abans del 14 d’abril. La confirmació de plaça es comunicarà els dies 15 i 16 d’abril. Així mateix s’indicarà la documentació a presentar i el número de compte per a realitzar el primer pagament de les colònies. Cal sol · licitar el document de preinscripció per mail, gestio@afne.org.

 

 

 

Més informació:

Natalia Ruiz-Apilánez

(de dilluns a divendres de 9 a 13 h)

934.883.445

gestio@afne.org

 


Contes tradicionals d’Etiòpia

Els contes estan perdent protagonisme en una societat dominada per les pantalles. Els nens d’avui estan saturats d’imatges i altres estímuls que són passius, quan la creativitat depèn sobretot del desenvolupament de la fantasia, per a la qual són fonamentals les paraules.
Els contes aporten un benefici que no genera ni la televisió ni els videojocs, ja que amb la lectura el nen construeix les seves pròpies imatges i aquest procés és fonamental per, posteriorment, poder desenvolupar una bona capacitat d’abstracció que li serà fonamental, per exemple, per als aprenentatges escolars.
Hi ha, a més, altres raons per mantenir la rutina de llegir un conte abans d’anar a dormir: és un moment màgic que reforça el vincle entre pares i fills i posa les bases per al desenvolupament de l’hàbit lector. O per regalar-los quan van creixent, perquè aporten estratègies i solucions per transformar actituds, perquè transmeten valors i principis i perquè també els poden posar en contacte amb les seves cultures d’origen.
Us proposem un conte etíop per als més petits i un altre per als adults, perquè els contes tradicionals també són una font de saviesa per a la gent gran. I, com podreu comprovar, són contes que transmeten valors universals que no entenen de fronteres ni de cultures. Els començarem amb la forma tradicional de començar un conte a Etiòpia: Teret teret, yelam beret …

Març 2013

LA HIENA I LES GRANOTES

Teret, teret, yelam beret… Fa molt, molt de temps hi havia una hiena anomenada Aya Jebó. Dormia tot el dia i caçava de nit. A prop de casa seva hi havia un petit llac on vivia un grup de granotes. Eren granotes molt alegres que cantaven de nit i de dia.
A causa dels cants, Aya Jebó no podia dormir i s’enfadava. Un dia, ja cansada, es va aixecar i se’n va anar cap al llac.
−Vosaltres, granotes, o pareu ja d’una vegada amb les vostres cançons o m’enfadaré, i us asseguro que no serà gens bo per a vosaltres!
Les granotes no volien deixar de cantar, i una va plantar cara a Aya Jebó i li va dir que podien trobar una solució millor.
Organitzarien una carrera i si vencia Aya Jebó les granotes haurien de marxar del llac, i si guanyaven les granotes podrien seguir cantant com els vingués de gust. Aya Jebó de seguida va acceptar-ho, pensant que mai unes granotes miserables podrien vèncer. I se’n va anar.
Les granotes no estaven contentes amb la seva companya perquè pensaven que no hi hauria manera de vèncer la hiena. Una granota vella que estava sentint-ho tot va tenir una idea: va reunir les granotes i els va explicar el que se li havia ocorregut. Totes van estar d’acord que era una bona idea, així que van quedar amb Aya Jebó per fixar el dia de la cursa.
I va arribar el dia. Cada uns quants metres una granota es va amagar entre les mates. Van pensar que Aya Jebó no podria distingir una granota de l’altra i que segurament creuria que es tractava de la mateixa.
La cursa va començar. Aya Jebó era veloç i aviat va deixar molt enrere la granota. Es va aturar un moment i estava pensant: “Es pot dir que he guanyat…” quan li va sortir una granota davant seu dient: “Aya Jebó, que estàs cansada? Sóc més ràpida que tu, eh!” Aya Jebó no podia creure el que els seus ulls veien, així que va començar a córrer i al cap d’una estona va pensar: “Ara sí que l’he deixat enrere. Seré la vencedora!”. Però una altra granota li va sortir al davant i li va dir: “No ets tan ràpida com pensava!”.
Aya Jebó va començar a témer la derrota i va córrer i va córrer fins que no va poder més i es va donar per vençuda.
Finalment, les granotes van poder cantar tot el que els va plaure, al seu llac.

(Font: http://etiopiaorigenes.blogspot.com.es/2012/12/teret-teret-beret-este-es-el-modo-de.html)


LA DONA I EL LLEÓ

Una llegenda etíop explica la història d’un home i d’una dona, tots dos vidus, a qui la vida va obrir la porta de la trobada, es van enamorar i es van casar. L’alegria de la dona va ser gran quan se’n va anar a viure a la casa del nou marit i va veure que el seu company de ruta i estacions tenia un fill.
Però el nen encara plorava la mort de la seva mare i es mostrava hostil amb la madrastra, rebutjant els seus afectes. Refusava la seva cuina, esquinçava la roba que li cosia i s’apartava de la seva bondat i les seves atencions. L’excloïa completament i ni tan sols li parlava. Transcorregut un temps, la dona, plena de decepció i tristesa, va anar a buscar l’ajuda d’un bruixot que vivia en un turó proper.
−Sisplau, prepara’m una poció d’amor perquè el meu fillastre m’estimi −va suplicar la dona, desesperada.
−Puc preparar-te-la −li va contestar el bruixot− però els ingredients són molt difícils d’obtenir. Has de portar-me tres pèls del bigoti d’un lleó viu.
La dona va implorar que allò era impossible, que seria devorada, però el bruixot va insistir que era l’única manera.
Se’n va anar afligida però disposada a no abandonar. Amb el nou dia va agafar un bol ple de menjar i se’n va anar a un lloc on vivia un gran lleó. I va esperar. Al cap d’una bona estona el va veure arribar. En sentir-ne el rugit, va deixar caure el bol i va fugir.
El dia següent va tornar a anar al lloc on s’estava el lleó amb més menjar, va esperar que aparegués i va deixar el bol abans de marxar.
Cada dia li deixava més a prop el menjar i s’esperava una mica més abans de marxar.
En una ocasió va decidir esperar que el lleó es mengés la carn per mirar des de la distància. Un altre dia era tan a la vora que en podia sentir la respiració i, al cap d’un temps, s’hi va acostar tant que fins i tot podia olorar-lo. Cada vegada li deia paraules suaus. Després de molt, molt de temps, ja es podia quedar a prop seu mentre menjava.
I va arribar el moment en què el lleó es va mostrar tranquil en la seva presència, s’estirava i deixava que li acariciés el pelatge mentre roncava feliç. La jove va decidir que ja podia complir el seu propòsit: mentre acariciava l’esquena i el cap de la bèstia, parlant-li suaument, li va estirar tres pèls del bigoti sense que ho notés.
−Gràcies, estimat amic! −li va dir, i se’n va anar directa a la cabana del bruixot, que es va mostrar encantat que li hagués portat, per fi, els ingredients màgics.
−Aquí els tens, t’he portat els pèls d’un lleó viu −va anunciar, i els va lliurar al bruixot, que estava assegut fora de la seva cabana, davant del foc.
−En efecte, els tens −va dir el bruixot, somrient, mentre examinava els tres pèls. I immediatament, i davant la mirada atònita de la dona, els va llençar al foc.
−Però què has fet? −li va cridar− Eren per a la poció d’amor que volia que fessis. Pots imaginar que difícil ha estat per a mi obtenir-los? M’ha costat mesos guanyar-me la confiança del fer lleó.
−De veritat creus que l’amor i la confiança d’un nen poden ser més difícils d’obtenir que els pèls d’una bèstia salvatge? −li va preguntar a la dona− Vés-te’n a casa i pensa en el que has aconseguit.
La dona ho va comprendre. Va reconèixer la seva gesta, la seva espera pacient al llarg dels mesos i els seus intents graduals d’apropar-se al lleó. Ella mateixa havia canviat durant l’intent.
Ara l’aproximació al seu fillastre seria diferent. Va esperar, segura i confiada, se li va acostar a poc a poc, respectant el seu ritme i el seu territori, sense envair-lo i sense, però, deixar-ho per impossible. Després d’un temps, el nen la va acceptar com la seva mare i la va deixar entrar al seu cor.

(Font: Conte tradicional d’Etiòpia comptat per Piero Ferrucci i Habitatge Reid)

Margarita Muñiz Aguilar

Fotos, Photos, Fotos

Benvolguts socis, sòcies i amics,

Aquest any 2013, amb el suport de tots vosaltres, tenim moltes ganes d’engegar noves activitats i consolidar-ne d’altres.

Una de les noves iniciatives en què estem treballant és una exposició fotogràfica itinerant que serveixi de presentació, imatge i difusió d’Etiòpia i d’AFNE.
Volem presentar-ne una imatge molt real, polifacètica, humana, sense les visions més habituals turístiques, folclòriques, dramàtiques o tòpiques. A més, esperem poder-hi afegir un valor únic: la mirada especial dels adoptats, dels adoptants i dels amics cooperants sobre aquest país tan fascinant.

L’exposició s’inaugurarà a Vallvidrera, el 12 d’abril de 2013, acompanyant la projecció del documental Town of Runners, i preveiem que pugui ser un element important i identificatiu de les activitats de l’associació d’ara en endavant.

Hi podeu participar enviant-nos fotografies dels vostres viatges i ens podeu ajudar a fer que sigui tot un èxit. Les fotografies que rebem seran seleccionades per alguns representants d’AFNE i també per membres de Barcelona Photobloggers, que ens assessoraran en l’organització i en el muntatge.

Com participar-hi?

Si voleu compartir les vostres imatges, en les podeu enviar a través del següent link fins al 20 de març.

Voluntàries d’AFNE a Muketuri

Laura i Gaya són les noves voluntàries d’AFNE al centre de Muketuri, van arribar allà fa unes setmanes i durant els pròxims mesos ens compartiran les seves experiències en el centre. 

Primeres impressions


Fa aproximadament dues setmanes que hem arribat a Etiòpia i encara tenim la sensació de no haver aterrat del tot.
Muketuri ens ha rebut amb els braços oberts, ens han fet sentir com a casa des de el primer moment; Lourdes , Sarai, Luz Maria i la resta de les missioneres que treballen en el projecte materno-infantil, els propis etíops, els amics que ens hem trobat per el camí, els paisatges…

Durant els darrers dies hem estat organitzant les feines per a poder treballar en equip i així fer-ho d’una manera més productiva.
La meva companya de feina es diu Lídia, és kenyana, totes dues treballem a l’aula d’infants amb necessitats especials. Les feines que hem desenvolupat fins ara ha sigut mantenir i buscar alternatives per a que el material vigent es mantingui i no es faci malbé. Actualment el centre ha comprat un tricicle per a anar a buscar els nens d’aquesta aula cada matí ja que l’accés a l’escola per aquest nens sovint es feia difícil a peu o amb el carro que abans es movien. Lidia i jo, ens hem encarregat de folrar els seients amb roba plàstica per a que no es facin malbé.

Com son les primeres setmanes encara estem organitzant les coses que hem de fer, hi ha molta feina i el mes difícil es saber per on començar.

Ens agradaria compartir amb vosaltres una imatge d’un collage que hem realitzat amb dues nenes que viuen a prop de casa, Lina i Gonji. Que des de la seva mirada ens han ensenyat una mica més sobre aquest nou lloc que ens acull.

Fins aviat,

Laura i Gaya

Xerrada-Col·loqui

Us convidem a participar en la propera xerrada-col·loqui de l’Institut Família i Adopció:

“Jo sí que sé de què parlo”

Que se celebrarà el dissabte 2 de Març a les 10h, amb la Eva Gispert i Cari McCay.

Aquestes xerrades són gratuïtes per a tots els socis i sòcies d’AFNE. Les places són limitades, raó per la qual és necessari realitzar inscripció.

Microvespre Solidari d’Eòlia

Benvolguts socis i sòcies,

Ens complau convidar-vos a una nova presentació del documental Town of Runners a Barcelona dissabte 16 de febrer
.
Els fundadors de l’escola d’art dramàtic Eòlia i socis d’AFNE han organitzat una nit solidària a l’auditori de la seva escola, on, a més de presentar-se el documental hi haurà dues actuacions musicals.

Mentre els adults assisteixen a la projecció, els més petits podran participar en un taller de música africana.

Us recomanem que compreu les entrades anticipadament a AFNE o a EÒLIA.

Us hi esperem!