Ensenyant a aprendre

Pels estudis actuals sabem que un elevat percentatge de nens adoptats amb problemes d’aprenentatge han patit desnutrició en l’etapa anterior a l’adopció, per la qual cosa és important que tant les institucions educatives com les famílies en prenguin consciència i no es mostrin injustament punitius amb ells per no aconseguir els nivells dels cursos en què han estat escolaritzats sense tenir en compte aquestes circumstàncies.

Fins ara, i malgrat que s’han publicat ja diverses guies sobre adopció i escola, el sistema educatiu no ha sabut trobar les estratègies educatives ni tenir la flexibilitat necessària per acollir i entendre que aquests alumnes necessiten estratègies i eines per solucionar aquests problemes. Caldrà seguir insistint en aquest sentit, sense caure en actituds reactives que l’únic que fan és enverinar les relacions entre la família i l’escola. Les respostes reactives, d’altra banda, se solen quedar en la queixa i acaben sent paralitzants. Per això proposem respostes proactives que analitzin els fets, els acceptin i portin a actuar.

A vegades la capacitat d’actuació sobre el sistema educatiu és molt limitat per a les famílies, però és molt important que tant aquestes com les escoles sàpiguen que les dificultats dels seus fills es poden deure a l’efecte de la malnutrició i no necessàriament a una falta d’interès, negligència davant els estudis o l’útil “és molt vague” o “és molt fluixa”.

La solució no consisteix a insistir una i altra vegada en els mateixos aprenentatges per als que no disposen de les habilitats cognitives necessàries, sinó en l’entrenament d’aquestes habilitats perquè arribin a tenir la maduresa necessària per a l’adquisició d’aquests coneixements.
Quan un nen o una nena no disposen de les habilitats necessàries per adquirir els coneixements escolars per les circumstàncies que siguin –com per exemple, pels efectes de la malnutrició-, la tasca consisteix a ensenyar-los a aprendre en lloc de pretendre que aprenguin per ells mateixos. Cal tenir en compte que mentre els seus companys de classe estaven sent ben alimentats i rebien tot tipus d’estímuls afectius i cognitius, ells no tenien ni una cosa ni l’altra, fet pel qual difícilment poden arribar a obtenir els mateixos resultats si no s’hi fa un treball previ.

En aquest ensenyar a aprendre cal tenir en compte que la família no s’ha de convertir en professora de suport dels seus fills. Això és tasca de l’escola.
El desenvolupament de les habilitats cognitives que el nen o la nena tingui deficitàries es pot fer també a través de jocs i de les activitats de la vida quotidiana. Si té problemes de percepció temporal i li costa comptar cap enrere, passar de desenes o seguir una sèrie, la clau no està a fer que repeteixi una i altra vegada els mateixos exercicis, sinó a treballar els conceptes abans i després en la vida real planejant diferents activitats com ara una excursió o una festa i avaluar-ne els resultats, explicant un conte i reflexionant sobre els personatges, explicant la trama d’una pel•lícula, etc.

Si té problemes amb la geometria, a través de la papiroflèxia es poden treballar conceptes com diagonal, mitjana, vèrtex, paral•lel, perpendicular, etc. Aquesta activitat, a més, serveix per enfortir l’agilitat mental i desenvolupar estratègies per resoldre problemes de matemàtiques. També és útil per desenvolupar la motricitat fina i la coordinació oculomanual, que són fonamentals per tenir una bona lletra; serveix igualment per enfortir la lateralitat i la percepció espacial, així com la concentració i l’atenció. També ajuda a enfortir l’autoestima, la creativitat i la capacitat d’abstracció.
Però no es tracta de comprar un kit d’origami i que el fill o la filla el muntin sols, sinó usar-lo com a diversió i esbarjo per a tota la família, que es converteix així en mediadora entre el que els fills ja saben i el que necessiten aprendre.

Una altra manera divertida de millorar les habilitats deficitàries és mitjançant el que es coneix com gimnàstica cerebral. A YouTube es poden trobar molts vídeos sobre aquesta pràctica.

En resum, davant les situacions -la majoria de les vegades estressants- que provoquen en la família les tasques escolars, és important trobar altres recursos que serveixin igualment per al desenvolupament de les habilitats cognitives que siguin deficitàries però que en lloc d’estressar serveixin per desenvolupar el gust per aprendre d’una manera gratificant, emfatitzant les potencialitats en comptes de les limitacions. Aquest tipus d’aprenentatges serveixen, a més, per enfortir els vincles familiars.

Margarita Muñiz Aguilar

 

A Muketuri tot creix!

Ser part d’un projecte que creix cada dia és sempre motiu d’alegria, i per això veure créixer el centre maternoinfantil de Muketuri és per AFNE una gran fita que ens produeix gran joia. Gràcies al suport de tots els socis i sòcies d’AFNE aquest projecte de cooperació avança cada curs i es consolida en tots els seus objectius; i gràcies, per descomptat, a l’esforç dels treballadors i voluntaris que caminen diàriament per Muketuri.

Celebrant el final de curs.De vegades resulta difícil imaginar tot el que s’esdevé al centre maternoinfantil, la distància i les dificultats de comunicació fan que no sempre puguem mostrar la feina diària del centre. Personalment, m’encantaria poder mirar per un foradet i observar els 319 nens i nenes que assisteixen al centre, veure les vaques i gallines de què tantes vegades he sentit parlar, endinsar-me en les aules sense ser vista i poder gravar les veus i les mirades dels nens, ajudar en la collita de pomes i posar els maons de les noves aules que es van creant. Però de moment, només puc valer-me de les fotos que des Muketuri m’arriben, llegir els relats breus i construir així la història d’un centre la gestió del qual és, sens dubte, eficient i exitosa.En construcció

El centre de Muketuri creix amb cada estació, creix en nombre d’aules, creix en nombre de nens, creix en quilos de pomes, creix en litres de llet… però sobretot creix en qualitat i en futur per a la població. Aquest projecte va adquirint les característiques d’una cooperativa en què tots els membres col•laboren, aporten i reben beneficis.

El centre funciona gràcies al treball conjunt de tres parts essencials: la direcció i coordinació, el grup de professores i treballadors, i les famílies. Aquestes tres peces clau s’estan enfortint dia a dia per permetre que el projecte es consolidi i creixi. Totes les peces són necessàries, però encara no són suficients: necessiten la nostra cooperació.

DSCN1065

A principis d’any es va constituir el Comitè de Pares, el qual s’ha reunit en diverses ocasions durant aquest semestre. Cada dia les famílies beneficiàries estan més involucrades en el projecte i hi contribueixen amb il•lusió i convenciment, no només s’encarreguen d’organitzar les juntes i reunions de famílies sinó que a més s’ocupen de la neteja de les aules, del graner i de participar en els cursos d’agricultura.

Mestres a Addis Abeba

El grup de mestres va viatjar fa uns mesos a Addis Abeba, una excursió que va servir per enfortir i consolidar l’equip de treball. A més, les mestres han rebut durant els últims mesos formació i capacitació en diferents àmbits, gràcies als voluntaris que han passat pel centre.

Nou producte del centre: formatge fresc

 

Com tots sabeu, a Muketuri es conreen fruites i verdures, s’elaboren conserves i les vaques i gallines proveeixen de llet i ous. Ara a Muketuri hi ha un nou producte estrella, els formatges frescos i curats que s’estan produint per proveir el centre i també per capacitar la gent de la comunitat en la seva elaboració.

 

ALGUNES DADES:

– Des de febrer, Muketuri té una aula nova.
– El diumenge 7 de juliol es va celebrar la cloenda del curs escolar, amb un total de 319 alumnes (137 nens i 182 nenes).
24 treballadors fan possible el treball diari a Muketuri: 6 professores, 4 auxiliars, 2 cuidadores, 3 cuineres, 3 pagesos, 3 vigilants, 1 cuidador de vaques i 1 cuidadora de gallines.
– Diversos voluntaris d’Espanya i Xile han visitat Muketuri en els últims mesos per col•laborar-hi en diferents àrees: classes d’anglès, cura dels nens amb necessitats especials, decoració de les aules, treballs informàtics, formació a mestres, visites a famílies, distribució de suplements alimentaris a nadons desnodrits i mares embarassades, etc.
– En sis mesos s’han produït les hortalisses suficients per proveir el centre de Muketuri i el centre de nutrició de Mechela Andode, a 5 km del poble: un total 850 kg de patates, cebes, alls, pastanagues, bledes, cols, carbassó, remolatxa i bròquil, i també 150 kg de pomes.

MÉS FOTOS:

El centre maternoinfantil de Muketuri creix i, amb ell, creix el nombre de nens i nenes beneficiaris, millora la nutrició de les famílies, es multipliquen els horts que ocupen els patis de les cases, augmenta la quantitat de pots de conserva de poma, proliferen els pous que abasteixen els grups de veïns i creixen les expectatives de futur d’aquests nens i nenes que ja parlen en anglès i llegeixen en amarinya.

Celebrant el final de curs.A Muketuri tot creix gràcies al teu suport.

Ajuda’ns perquè aquest projecte segueixi creixent!

Natàlia Ruiz-Apilánez – AFNE

Diada etìop a les colònies

Novament les colònies d’AFNE van ser un èxit. L’últim dia vam celebrar la diada etíop amb els setze participants, les seves famílies, els monitors de les colònies, la mestra d’amarinha, Eyerusalem, i alguns adolescents, Banchi, Haile i Bereket, que ens van ajudar en l’organització de les activitats.

La 1a cursa solidària d’AFNE, tot un èxit!!!

Diumenge dia 2 de juny molts el recordarem com un dia molt especial.

La cursa va comptar amb més de 300 inscripcions, un itinerari magnífic de 5,6 quilòmetres, més de 40 voluntaris i un dia esplèndid!

DSC_0298

Felicitem els guanyadors:

Categoria masculina

1r Daniel Abate García   Temps: 00:21:02

2n Daniel Ortega              Temps: 00:22:32

3r  David García               Temps: 00:23:00

Categoria femenina

1ª Estrella Ribo              Temps: 00:28:34

2ª Assumpta Otal               Temps: 00:28:39

3ª Laura Fernandez        Temps: 00:28:51

Trobareu també la llista dels guardonats al web de Champions Chip.

Recordeu que els beneficis econòmics es destinaran íntegrament al projecte de Muketuri. Però per ajudar en aquesta iniciativa, no cal esperar a la cursa de l’any que ve: us podeu fer socis d’AFNE en qualsevol moment.

Amb només 8 euros al mes, al centre de Muketuri es pot ajudar molt, sobretot si som molts socis.

Uneix-te ara a Etiòpia fent-te soci d’AFNE!

MOLTES, MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE D’UNA MANERA O ALTRA HI VÀREU PARTICIPAR!

Town of Runners a Solivella (Tarragona)

Diumenge 26 de maig  a les 18:00 h es presentarà al local social “La Societat” de Solivella (Tarragona) el documental Town of Runners, organitzat pel soci d’AFNE Jordi Pou i gràcies al suport de l’Associació Esportiva Escolar ZER Conca de Barberà.

També podreu gaudir de l’exposició fotogràfica UNITS A ETIÒPIA, un recull d’imatges del país fetes per socis i sòcies d’AFNE.

Malnutrició i aprenentatge escolar. La dieta etíop

La genètica, un ambient estimulant i una nutrició adequada són factors fonamentals per als aprenentatges escolars. La importància d’una nutrició adequada comença abans de néixer, amb la nutrició de la mare. Les deficiències nutricionals que durant l’embaràs tenen més potencial per causar efectes adversos en els aprenentatges escolars són una inadequada aportació de proteïnes, així com una deficient aportació de ferro i de iode.

Aquestes mancances provoquen dificultats en la coordinació visomotora i en la motricitat fina en general, així com pobresa de vocabulari, problemes de lectura, un llindar d’atenció baix, trastorns conductuals, etc.

La desnutrició en els primers anys de vida té un efecte més gran que el que pugui tenir en edats més avançades, ja que pot ocasionar alteracions que poden ser permanents i irreversibles. Entre aquestes alteracions es troben valors baixos en les proves de llenguatge, en les perceptuals i de raonament abstracte, així com pobresa de memòria, labilitat emocional i falta de motivació.

La malnutrició prenatal i postnatal són, doncs, factors de risc i predictors de baix rendiment escolar, per la qual cosa és important que les famílies adoptives dels nens procedents de zones amb malnutrició crònica, com és el cas d’Etiòpia, ho tinguin en compte per dur a terme accions de detecció i prevenció al més aviat possible, ja que un cop incorporats a les seves noves famílies aquests nens també s’incorporen a una societat amb altes demandes en els aprenentatges escolars.

Maig 2013

La dieta etíop està composta principalment per cereals (blat de moro, sorgo, teff), cultius d’arrels i tubercles (ensete, patates, batates), llegums i llavors oleaginoses.

Tot i l’abundant població ramadera, el subministrament alimentari procedent de productes pecuaris és molt limitat, especialment en les àrees rurals, si exceptuem les zones nòmades on la llet és un dels components principals de la dieta.

Més de la meitat dels menors de cinc anys i més de la quarta part de les dones a Etiòpia són anèmics, i n’és la causa principal la manca de ferro deguda al baix consum d’aliments d’origen animal.

La manca de iode té encara una prevalença elevada, en particular en les zones muntanyoses del país. El 2005, només el 20% de les llars consumia sal adequadament iodada.

La manca de vitamina A és un greu problema de salut pública que afecta els nens petits i les seves mares, i arriba a nivells alarmants a Amhara i el Tigray.

El consum de calories per dia a Etiòpia és de 1.667, menys de la meitat de les calories que consumim en els països desenvolupats.

Totes aquestes circumstàncies es consideren factors de risc pel que fa als aprenentatge escolars, ja que si un nen arriba a l’edat escolar després d’haver patit desnutrició crònica en els seus primers anys, així com retard en el creixement i retard en el seu desenvolupament cognoscitiu, és probable que el seu rendiment escolar es vegi afectat negativament en alguna forma i intensitat.

Les alteracions estructurals en el cervell depenen de la durada i de la intensitat de la privació nutricional, així com també de l’estadi en què es trobi el cervell en aquell moment. El període de màxim creixement cerebral és el que ofereix major vulnerabilitat. Els dos primers anys de vida són clau en aquest sentit.

Les possibilitats de revertir aquests condicionants adversos depenen en gran mesura de les interaccions mútues de diversos factors, entre els quals són fonamentals un diagnòstic precoç, una rehabilitació apropiada i de qualitat per mitjà de programes que estimulin les funcions cognitives deficitàries i un suport psicosocial i afectiu adequat, tant per part de les mateixes famílies com de la comunitat educativa.

Margarita Muñiz Aguilar

Institut Famìlia i Adopció

CANVI DE DATA

1a CURSA SOLIDÀRIA AFNE 

Diumenge 2 de Juny, a les 9:30h

(atenció!!!: per motius aliens a l’organització, la cursa serà aquest dia i no el 26 de maig com s’havia anunciat inicialment).

NECESSITEM VOLUNTARIS

 Necessitem la vostra ajuda com a col•laborador voluntari de la cursa.

No t’ho perdis, després tu tambè podràs dir:

JO HI ERA!

Poseu-vos en contacte amb nosaltres:
gestio@afne.org/ www.afne.org

Més informació 1a Cursa