Recerca d’Orígens i Viatge de Retorn

L’expressió “recerca d’orígens” fa referència al conjunt d’accions que una persona adoptada o la seva família porten a terme per connectar amb el seu passat preadoptiu. Aquesta recerca es tradueix no només en una recerca de la família d’origen, sinó també de la cultura, la llengua i el país on va viure abans de ser adoptat. La necessitat de completar i de saber, en definitiva, és el que motiva el procés.

La tendència actual entre els especialistes és que aquesta recerca s’ha de fer amb una preparació prèvia en la qual el nen o la nena, l’adolescent, el jove o fins i tot l’adult estigui acompanyat de suport emocional de professionals de la mediació, especialment si es volen establir contactes amb la família d’origen.

La recerca parteix, generalment, de la necessitat individual de reprendre el que s’ha perdut o de conèixer allò desconegut, encara que en algunes ocasions la família o la persona adoptada no han buscat inicialment aquests contactes sinó que han aparegut de manera no desitjada en la seva vida i han provocat una crisi. Per exemple, pot tractar-se d’informació que contradigui la rebuda en el moment de l’adopció.

De vegades, el viatge de retorn l’inicia la pròpia família adoptiva en un intent d’obtenir la major quantitat possible d’informació fiable de la vida preadoptiva del seu fill o filla abans que el temps faci desaparèixer les empremtes d’aquest passat. En aquests casos també és important comptar amb suport emocional per gestionar la informació obtinguda, ja que aquesta pot ser sensible o inesperada.

En tots els casos, la mediació implica l’assistència d’una tercera persona que orienta cap a l’enteniment i la generació de comprensió entre les parts. Serveix també per apropar expectatives poc realistes, flexibilitzar creences, disminuir pors, etc. Les dificultats per comunicar-se per les diferències d’idioma, contrastos culturals, etc. fan més necessària la presència d’una tercera persona que serveixi de pont entre ambdues parts.

En qualsevol cas és fonamental tenir presents algunes qüestions, ja que hi ha tants casos com famílies i que no hi ha una fórmula màgica que serveixi per a tots.

Cal mirar en primer lloc els fills i les filles, si estan motivats pel viatge, si hi tenen interès… Però què passa si la necessitat de tornar està en ells i elles i no en els pares i les mares? Podran acompanyar-los i sostenir-los emocionalment d’una manera adequada?

També és important tenir present el tema de la vinculació. Si no hi ha una vinculació segura i sana, depenent de l’edat, pot ser contraproduent.
En aquest sentit és important no confondre les necessitats dels pares i les mares amb les dels fills.

Si es planteja com un viatge perquè coneguin i valorin els seus orígens, visitant només les belleses naturals i el llegat cultural del país, cal tenir en compte que es tractaria d’una visió esbiaixada de la realitat, ja que en tots els països hi ha coses positives i negatives.

D’altra banda, per als fills i les filles veure que la seva família té interès a trobar les seves arrels, inclosa la família biològica si hi ha prou dades per fer-ho, pot ajudar-los a reconciliar-se amb el seu passat.

En tot cas, és important:

– Tenir constància que els “cercadors” siguin d’absoluta confiança, ja que és freqüent que apareguin interessos no desitjats quan es tracta de temes sensibles. Unicef parla de l’aparició de tota una “indústria” entorn de l’adopció, pel que seria desitjable que no en sorgís ara una altra al voltant de la “recerca d’orígens”.

– Per fer un viatge de retorn als orígens dels fills i les filles seria interessant saber si els pares i les mares han fet el seu propi viatge i estan reconciliats amb la seva història i el seu passat. Si no és així, com podran acompanyar els seus fills en la reconciliació amb els seus orígens?

– Independentment del moment en què es faci o fins i tot si mai no s’arriba a fer un viatge de retorn, el més important és honorar i reconèixer els orígens, tant biològics, com culturals, de les nostres filles i fills, encara que els primers ens siguin desconeguts i els segons ens resultin aliens.

Margarita Muñiz Aguilar
Institut Família i Adopció

___


Testimonis

Alguns dels nostres socis han volgut compartir amb AFNE la seva experiència. Aquí en teniu els seus testimonis.

Anna Soler-Pont, mare de l’Ennatu

Marc Planas, pare de Yonas

Emma, mare del Solomon Dodero

 


Informacions d’Interès

Algunes de les famílies que han fet el viatge de retorn han comptat amb la col·laboració d’aquests dos guies turístics al país:

Abera Kumbi

Tilahun Belay