Convocatòria de l’Assemblea General d’AFNE

Benvolguts socis i sòcies,

El divendres 29 de març a les 18.30 hores, celebrarem  l’Assemblea General Ordinària al Centre Cívic Urgell.

Atès l’interès dels assumptes a tractar voldríem comptar amb la vostra assistència, podeu confirmar-ho mitjançant:

Enllaç: https://goo.gl/forms/UocNz1YvG50LcgIM2

Telèfon: 93 488 34 45

Correu electrònic: gestio@afne.org.

Temes a tractar:

  • Balanç de les activitats realitzades el 2018.
  • Presentarem el programa d’activitats pel 2019.
  • Renovarem els càrrecs de la junta.

Adjuntem la comunicació oficial de la convocatòria  i la delegació de vot, en el cas de no poder assistir. (Segons la normativa legal)

Us hi esperem!

Espai AFNE – Famílies adoptives interracials

Com es viu la interracialitat en una família? La societat està preparada per acceptar aquesta modalitat familiar? Us convidem a la xerrada-col·loqui del proper DISSABTE 9 DE MARÇ a les 11h per parlar sobre les famílies adoptives interracials i la realitat que les envolta.

És una activitat dirigida a famílies adoptives i a totes aquelles persones interessades en el tema. Tindrem l’oportunitat d’escoltar les opinions i vivències de membres de famílies adoptives interracials i de psicòlogues especialistes en adopcions.

Us esperem a la Casa Elizalde de Barcelona (Carrer València, 302). La xerrada és gratuïta però l’aforament de l’espai és limitat i cal fer inscripció prèvia.

INSCRIPCIONS: http://bit.ly/FamiliesAdoptivesInterracials

El so d’Etiòpia

Fa uns anys The Guardian va publicar un article sobre els sons d’Etiòpia segons la percepció de Jacob Kierkegaard, un músic experimental alemany. Això em va portar a pensar en els sons que em remeten al país, aquells que inevitablement em transporten als carrers de la meva infantesa.

Segurament, igual que en qualsevol altra ciutat, els clàxons, el ronc dels motors dels cotxes i els crits en hora punta són una constant que ens recorden que és una ciutat viva. El que no és tan comú és sentir, de tant en tant, el bestiar pasturant enmig del caos cosmopolita, el repicar de les campanes de les múltiples esglésies, que de vegades anaven descompassades, o bé la particular crida als deures religiosos de les mesquites.

 

Carrers d’Etiòpia

 

Quant a l’exercici religiós, només puc parlar de l’ortodox: és una comunió de sons rimats i melodiosos, gairebé hipnòtics. Els particulars instruments musicals tenen un gran ventall de possibilitats sòniques, de vegades són d’una dolçor increïble i, en altres moments, resulten sorollosos i feliços.

 

Cant de Yared

 

Potser una de les constants prop d’una església sigui la mort, el so d’un enterrament és inoblidable. Entre els desesperats plors de la família i amics i l’olor d’encens, es troba la música. Aquesta vegada no alegra el cor, tan sols marca el ritme al qual es desplaça el taüt, amb el sonall metal·litzat i l’únic tambor trist d’adlàter.

Vagis on vagis no et lliures de sentir, gairebé en bucle, els últims “hits” musicals i, gairebé inconscientment, et trobes cantant i intentant controlar les extremitats que segueixen el ritme de la música en contra de la teva voluntat. Potser aquest sigui un dels motius de la jovialitat i l’alegria de les rialles de la gent del país.

Els mercats són un espectacle per als sentits, on prevalen el color, l’olor i el so per sobre de qualsevol altra cosa. Segurament, molts es queden amb la cridòria general anunciant els seus productes i el xiuxiueig envoltant dels comerciants i compradors regatejant. El grinyol dels artesans fabricant els seus productes es barreja amb el dels nadons plorant, coses pesades caient i el xiscle generalitzat dels animals amb els quals es comercia.

 

Mercat de Kombolcha

 

En general, Etiòpia és un país amb un so atemporal, menys pels cotxes. I crec que la resta de sons sempre han estat allà passant de generació a generació. Ara es barreja la modernitat amb la tradició, en una mateixa ciutat pot passar tant un camió ple de gra com un ruc amb el mateix producte. No té massa pressa a assemblar-se a la resta i veure’s arrossegada en la letargia automatitzada i homogènia d’occident.

És un d’aquests estranys països que es desperta amb la sortida del sol i el cant del gall enfilat al pal més alt del galliner i se’n va a dormir quan la lluna treu el nas i la hiena comença a entonar la seva aterridora cançó.

 

Bezawerk Oliver Martínez

Fotos: Haile Fàbrega

El supercereal etíop, la nova moda a occident

Etiòpia és un país gastronòmicament ric, no només pel seu famosíssim cafè, sinó també perquè és on es troba el cereal de moda a occident, un cereal que ha estat alimentant el poble etíop des de fa més de 5.000 anys: el teff.

El poble abissini elabora amb aquest cereal unes grans creps, l’anomenada injera, i hi posa algunes saboroses i especiades salses a sobre. És un menjar pensat per ingerir amb les mans i en comunitat. Igual que passa amb el cafè, menjar injera també és una cerimònia que val la pena presenciar; una cerimònia on prima la família, el respecte i el fet mateix de compartir instants amb els éssers més estimats.

Durant molt de temps, el poble etíop ha tingut com a únic aliment aquesta base amb els guisats i salses, que podien ser de carn o de verdures segons la capacitat adquisitiva, l’època de l’any i la religió del comensal.

Per als que mai heu provat la injera, aquesta resulta ser una explosió de sabors, colors diversos i rics que no deixen a ningú indiferent. A més, si ha estat elaborada amb teff, el contrast del sabor agre de la base (resultat de la fermentació durant l’elaboració) amb el de les salses resulta realment deliciós.

D’altra banda, les despulles del teff s’usen en la construcció de cases de palla, les famoses i arquetípiques gojo bet, que trobem sobretot en entorns rurals. La palla es barreja amb tova i fang per formar una massa que serveix com a ciment. No obstant això, també és l’aliment per al bestiar.

Els petits grans de teff creixen a grans altituds i tenen un alt valor nutricional. Particularment tenen un alt contingut de calci, ferro i proteïna. A més, el teff és un aliment sense gluten, característica que el converteix en el paradigma alimentari d’occident. És per aquesta raó que cada vegada més botigues, a les nostres ciutats, ofereixen aquest producte.

Tot i que la internacionalització del teff podria ser una bona notícia, no ens sorprèn que estigui ocasionant danys col·laterals. La creixent demanda d’aquest cereal per part d’occident ha fet pujar els preus dins del país, fet que ha provocat que moltes persones etíops no hi tinguin accés. A més, els agricultors estan mal pagats per part de les multinacionals que estan explotant els terrenys de cultiu.

Malgrat que països com Espanya estiguin intentant conrear teff en terres pròpies, encara no s’ha trobat una solució duradora per combatre aquest creixent augment de preus. Un cop més, les multinacionals europees ens deixen danys col·laterals, segurament perquè les lleis són laxes amb ells o directament no existeix tal regulació.

És complicat dir que tal idea o tal altra és una solució, però qualsevol compra que es faci amb consciència i responsabilitat ajuda a avançar cap a un remei favorable per a ambdues parts.

Bezawerk Oliver

Premi Sorteig de Nadal

En el sorteig extra de Nadal, el número 39512 ha estat premiat amb 12€ per participació.
A partir del dia 7 de gener procedirem al pagament, a la seu d’Afne.
Per a tenir previst l’import a liquidar, és imprescindible contactar anteriorment: telèfon 934883445 (poden deixar un missatge) o mail gestio@afne.org.
Moltes gràcies per la seva col·laboració!

Tallers 2019

Tallers 2019

Una nova edició dels Tallers amb la Nerea Larumbe, psicòloga infantil i juvenil especialitzada en traumaterapia infantil sistèmica.

Sessions obertes a totes les persones interessades on compartir dubtes, obtenir eines de gestió emocional i treballar en els recursos personals.

Els tallers* estan pensats ​​per  oferir un espai en el qual parlar i tractar sobre temes relacionats amb la postadopció i l’acolliment.

Us recordem que, per a poder mantenir una bona dinàmica en el seu desenvolupament, és recomanable haver realitzat el taller de gestió de regulació emocional per a participar a la resta de tallers.

Primer taller: divendres 11 i 25 de gener, tractarà sobre la regulació de les emocions i aprendre a gestionar-les.

Sovint, els problemes principals estan relacionats amb la falta de la gestió emocional. Molts nens i nenes tenen dificultats per prestar atenció, tenen pics de ràbia, conductes conflictives i desafiadores o reaccions massa infantils. El taller oferirà eines per a poder gestionar aquestes i altres situacions.

Segon taller: divendres 1 i 15 de febrer i serà sobre els infants adoptats a l’escola. L’entorn escolar suposa tot un repte i us presentarem eines per a gestionar la relació amb el col·legi i recursos que poden ser útils.

Tercer taller: divendres 1 i 15 de Març tractarà el tema: Adoptat/da i adolescent alhora.

Places limitades – Inscripcions: http://bit.ly/tallersAfne2019 (PLACES EXHAURIDES)

 

Berenars en amhàric

5a sessió: La salut 

Dijous 21 de març, de 18.30 a 20 hores.

A la seu d’AFNE: Avinguda Diagonal, 365 1º2ª. BARCELONA

 

ACTIVITAT GRATUÏTA

Com inscriure-s’hi?

Si t’hi vols inscriure, omple aquest formulari (1 per persona).

Més informació: gestio@afne.org o trucant al 93 488 34 45

 

Com es diu «bon dia» en amhàric?
I «gràcies»? I «quant val»?

Si ho voleu aprendre,
venu als berenars en amhàric!

Us oferim un espai de pràctica d’aquesta llengua etíop i de descoberta dels costums i les característiques d’aquest país. Us proposem una sèrie de sessions de conversa per aprendre les expressions i el vocabulari bàsics per comunicar-se en amhàric.

Conversa + berenar?

Sí. Cada sessió girarà al voltant d’algun objectiu (presentar-se, preguntar alguna cosa…) o d’algun tema (la ciutat, els aliments…), i se’n aprendran aquelles paraules i estructures lingüístiques fonamentals.

Tot plegat ho acabarem amb un berenar elaborat amb productes etíops o relacionats amb Etiòpia que també serà motiu de conversa… en amhàric!

A més, els assistents disposaran dels recursos i materials didàctics de les diferents sessions en un espai compartit i cadascú avançarà segons les seves possibilitats.

Qui son els professors?

Les sessions les conduiran la Tsion i el Gerard Poch.

Quan i on?

Un dijous al mes de 18:30 a 20h a la seu d’AFNE (Av. Diagonal, 365, 1r 2a, Barcelona).

Sessions Previstes:
-21/03/2019
-11/04/2019
-09/05/2019
-13/06/2019

Sessions realitzades:
-15/11/2018
-13/12/2018
-10/01/2019
-14/02/2019

 

 

 

 

Adopció i vincle a la infància i adolescència

INSCRIPCIONShttp://bit.ly/adopcioivincle

  • El tracte rebut pel nen o nena abans de l’adopció ha deixat unes profundes petjades en la seva organització emocional i cognitiva, incorporant models de relació fragmentats i insuficients. El menor arriba als pares adoptius amb un psiquisme poc preparat i manifesta conductes normals en ell, i que no ho serien en nens criats en família des del naixement. És per això que el nen necessita d’uns pares i mares que puguin sostenir, tolerar i ajudar a modular les seves reaccions emocionals, les quals estan directament connectades amb les vivències anteriors a l’adopció. El procés de vinculació ha de ser especialment curós i de confiança bàsica en els pares  i mares, per entendre i impulsar el desenvolupament de capacitats i recursos en el fil o filla.
  • La xerrada plantejarà com el vincle es va fent de forma continua, al llarg de tota la infància i adolescència. Els conflictes en la relació mútua a vegades el posen a prova, però també són l’oportunitat per enfortir-lo i fer-lo més sòlid, i alhora afermar la filiació i que el menor pugui encarar una adolescència amb més recursos emocionals.

ACTIVITAT GRATUÏTA. 

A Muketuri, també treballem per la igualtat

“L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”, va dir Nelson Mandela.

La defensa de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones comença des de petits i amb l’educació.

Al centre de Muketuri ho treballen així: un grup d’exalumnes fa representacions sobre la importància que les nenes vagin a l’escola.


Des d’AFNE recolzem la iniciativa i esperem que els nens i nenes del centre siguin futurs ciutadans que construeixin una societat més igualitària i justa i estimin el seu país.